Aquest pastís el vaig fer per l'aniversari de la meva mare i també per portar a casa la MªRosa i el Toni a Tàrrega (us ha quedat un pis preciós!!!). És ideal per fer ara que és temps de cireres, encara que també el podeu fer amb albercocs o préssecs. És molt senzill de preparar, el més entretingut és despinyolar les cireres i l'avantatge és que teniu una excusa perfecte per comprar aquest estri! ;) Si no voleu fer la pasta trencada, aboqueu la crema a un motlle de porcellana apte per anar al forn i encara més ràpid de fer!!!
Aquesta recepta és de l'escola de cuina Gormand, escola que fa 6 anys que hi vaig i estic encantada!!!
Ingredients per la pasta trencada:
- 100 gr de mantega pomada
- 40 gr de sucre llustre
- un pessic de sal
- 25 cc de llet tébia
- vainilla
- 200 gr farina
- 1 culleradeta de llevat en pols
- un pessic de canyella en pols
- Barrejar fins que quedi lligada la mantega, sucre, sal llet i vainilla. Agregar la farina, el llevat i la canyella i mesclar. Fer una bola i deixar-la reposar amb paper film a la nevera.
- Estirar la massa amb el corró i encamisar un motlle. Deixar-la reposar 30 minuts a la nevara i després coure en blanc 12 minuts. Pintar-la amb clara d'ou batuda per impermeabilitzar-la
Ingredients crema:
- 700 gr cireres despinyolades
- 3 ous
- 50 gr sucre
- 200 cc de nata líquida
- 50 cc de llet
- 2 cullerades de fècula
- ratlladura de llimona
- 2 cullerades de licor (kirsch, rom, ...)
- Blanquejar els ous amb el sucre i afegir la resta d'ingredients.
- Posar les cireres a la tartaleta i abocar la crema al damunt.
- Enfornar 40 minuts a 190º
- Desmotllar i empolvorar-la amb sucre llustre i decorar amb unes cireres fresques.
Bon profit!!!
20 comentaris:
Però quina pinta més bona que fa aquest pastís!! Tinc moltes ganes d'intentar fer un clafoutis, i amb fruiteta fresca... millor que millor!
Ja t'explicaré si em surt "l'experiment"!
Abraçades!
Enhorabona per el blog Eva, et poso a la meva llista de visites diaries!!
Caraaai!! 6 anys a l'escola de cuina,.. aixi ja ets tota una professional en el tema!!!
Per cert, que es aixo del reader pq jo cada dia tmb visito un munt de blogs.
Per cert, la cuina de la meva germana es igual que la teva, tmb es vengue i de color pistatxo,m'ha fet molta gracia quan he vist la foto.
Gemma de Vic
Hola guapa! Ens has passat al davant, nosaltres tenim pendent fer un postre amb les cireres del nostre cirerer!!! Segur que aquest clafoutis és estupendo, té una pinta delicadament genial! Segur que la faig.
Pitufa! quina sort tenir a la mateixa localitat una escola de cuina... nosaltres a mollet no tenim de res! Petons.
Mira que apañada con tus aparatejos...Enhorabuena por la receta. Muac
Jo no he fet mai clafoutis, a veure si m'estreno amb la teva recepta. Les cireres m'agraden mooooooolt!.
Fins aviat!
Hola guapa !
Cal dir que aquest pastís, a part d'una pinta estupenda, està boníssim ... i parlo des de la veu de l'experiència ;P
Visitaré el teu blog sovint, per copiar-te les receptes (les fàcils, eh ??)I jo crec que una de les pròximes que hauries de posar és la dels "pingüins" .
Merci per la visita a Tàrrega i pel pastís. Petons!
felicitats pel bloc Eva!
Sara, prova'l!!...és realment bo...i si vols més fàcil doncs sense la pasta trencada!!!
Gemma, Gràcies per visitar-me! Doncs ja en som 3 amb la cuina festuc: l'Anna de la Vila, ta germana i jo!!!...jeje!!
Lo del reader és un programa del gmail que t'avisa quan els teus blocs annexats fan una nova entrada. Jo encara no sé molt bé com funciona...aq finde m'hi poso!!
Txell i Kike, jo no l'havia probat mai i m'ha encantat...és una textura molt delicada, i la pasta trencada li queda genial!!! I tant que és una sort tenir una escola tan bona a Terrassa...vaig cada dimarts i no fallo mai!!!
Su...seguro que Mac hace este aparatejo en un "santiamen"...xo yo me lo tengo que comprar!!! :)
Glòria, prova'l!!...Segur que repetias...ja m'explicaras!!!
Rouse...merci per la visita!!!...eso eso...a probar les receptes...que ja veuras com triunfes!!!! Llàstima que al Toni no li agraden les cireres... :(
Iris, gràcies!
Petunets,
Eva.
Hola Eva,
Per fí tenim el teu blog!!!!!!
Quina enveja de cuina! i quina pinta que té el clafoutis.
A veure si ara torno a dedicar-me a la cuina i probaré de fer-lo.
Una abraçada i enhorabona
Xaro
Eva, portes 6 anys anant a classes de cuina? Deus ser una superxef! M'he mirat la web de l'escola i està força bé. Oi que està a darrera del IES Terrassa?
La clafoutis de cireres m'encanta i ara que les cireres estan en plena temporada... fantàstic! Jo sempre la faig sense pasta brisa, la poso en cassoletes individuals i la serveixo en el propi motlle, sense desemotllar... ho provaré amb la pasta brisa, segur que deu quedar boníssima!
L'estri per treure els pinyols de les cireres és genial ;)
Avui desprès de veure la teva recepta he tingut que anat a Lleida i he comprat un aparell per treure els pinyols, va amb una motlla i es... per no cansarse , je, je, je,....
Apa, no tinc excusa per fer el pastis!!!!!
Si hi ha una cosa que m'em... pipa de les cireres a l'hora de fer-ne un pastís que a casa agrada molt és que se'ls ha de treure el pinyol...
Doncs bé, l'altre dia, armant-me de paciència, al vespre, vaig treure els pinyols a mig quilo de cireres i vaig fer el pastís que vaig deixar sobre una reixeta a la taula del menjador perquè es refredés i, l'endemà, retratar-lo pel "post".
Quina no va ser la meva sorpresa quan, l'endemà, em vaig llevar i al pastís ja li faltava un bon tros perquè la meva dona, que s'aixeca bastant abans que jo per anar a treballar, li va anar de perles per acompanyar el cafè amb llet matiner i, a més a més, se'n va emportar una mica més a la feina per "matar la gana" a quarts d'onze...
Si hagués fet un clafoutis com aquest tan magnífic que ens presentes, gairebé segur que no l'hauria tocat perquè s'hauria imaginat que era per postres, però com que encara no tenies bloc jo no en sabia la recepta.
Ho veus, Eva, com n'era, de necessari, el teu bloc? ;)
Bufa! Fantàstic aquest pastís, he de provar de fer-lo, segur que és boníssim! Felicitats pel bloc i... per la cuina! Ostres és molt xula! :)
Déu ser època de clafoutis, perquè hi ha molts blogs que n'estan penjant, serà qüestió de provar-ho. A tu t'ha quedat espectacular
Un petonàs
Ester
Xaro, a veure si trobes un forat per cuinar...i aquest pastís és molt fàcil!!! Si t'animes ja m'explicaras!
Gemma!!...Sisisi...vaig començar amb 22 anys, i el primer cop que vaig anar les dones grans em preguntaven que si m'havia de casar!!!...jaja...No entenien que fos la meva afició!!!...Exacte...està per darrere, i realment té molt èxit, a mi m'encanta!...La claufotis te la recomano...segur que t'agradarà molt...i la pasta trencada li dóna un toc més de pastís.
Dolors, això és el que em passa a mi...que em compro mil estris per fer una recepta!!!...jaja!!...
Enric!!!...I no el vas fotografiar??...Si se'n va emportar un tall i tt per la feina això és que estava boníssim, així que volem la recepta a la Samfaina!!! Si que és molt empipador treure els pinyols, però amb aquest estri t'estalvies molt de temps...Ah!!!...Tambérecomano posar-se guants de làtex pq et queden les mans tenyides!!
Divina, Benvinguda!! A veure si t'animes a fer-lo i m'expliques!
Petunets,
Eva.
Esther, ara és temps de cireres, així que hem d'aprofitar a fer aquest pastís i les seves variants!!!
Petunets,
Eva.
Fa dies que no em connecto i ves per on mira amb què m'he trobat!! Felicitats Eva, té una pinta deliciosa!!! Mai he fet un clafoutis, potser ja és hora...
Una abraçada
... Mira que be, volia comprar-me la cosa aquesta de treure els pinyols i ho anava deixant.
Ara, amb el teu pastís, el compro segur per fer-lo.
Petons.
Eva,felicitats pel teu blog. Sabia que al final t'animaries.
Com has trigat tant després de 6 anys de anar a classes de cuina si ets tota una experta!!!!!
El pastís té una pinta impressionant i el poso a la llista de postres per fer-lo un cop tingui la cuina nova.Per cert,la teva és molt bonica, amb una bona combinació de colors.
Ja de per sí em falta temps per fer les vostres receptes doncs ara no sé com m'ho faré.
Fins aviat
Susanna
Rubèn, anima't a fer-la...ara que les cireres estan boníssimes i que estan més bé de preu...
Maria, ja tens l'excusa perfecte!!!...Realment t'estalvia mooooolt temps!
Susana, gràcies per la visita!!!sisisi, al final m'he animat!!!...Ara us toca a les demés! ;)
Petunets,
Eva.
Publica un comentari a l'entrada