13/4/09

REGALAR LA MONA


Comprar al fillol/a un pastís el dilluns de Pasqua és una tradició molt arrelada a Catalunya encara que és d'origen incert.

Una de les teories més estesa, afirma que la mona seria la descendent de la muna, un obsequi àrab que es feia durant un periode que correspon a la Pasqua.

Una altra teoria fa referència a una ofrena anomenada munda que durant l'antiga Roma, s'oferia a la deesa Ceres.

Finalment, hi ha aquells que assenyalen que la paraula és una evolució del vocable moma, en el sentit d'obsequi o també d'una figura simbòlica que representaria la gràcia divina o de salut.

Les primeres mones daten del segle XV i consistien en un pastís fet amb pasta de pa i decorat amb ous, tants com anys tenia el nen que rebia la mona.

Al llarg dels segles, els ingredients de la mona han anat canviant fins arribar a tal i com la coneixem avui en dia, encara que als pastissers cada any intenten innovar i reinventar-se, sobretot amb les mones de xocolata.

Jo sóc la padrina de la Carla, així que cada any a part de fer-li la Palma, també li regalo la mona feta per mi. Aquest any vaig fer-la de melmelada i fruita confitada, farcida de trufa negra i mousse de xocolata blanca. Estava boníssima i la Carla va disfrutar moltíssim, sobretot menjant-se els ous i la figura de xocolata. Encara que a casa tampoc falta mai la típica mona de mantega que tant ens agrada a tots.







INGREDIENTS BESCUIT

  • 3 ous, 3 rovells, 150 gr de sucre, un pessic de sal
  • 160 gr de farina, 50 gr de pols d'ametlla, 1 culleradeta de llevat en pols, vainilla líquida
  • 3 clares, 40 gr de sucre, un pessic de sal
  1. Muntar punt de relleu els ous, rovells, sucre i sal a punt de relleu.
  2. Afegir les farines i llevat tamisats.
  3. Muntar a punt de neu les clares amb el sucre i la sal.
  4. Amalgamar les clares al batut i abocar en un motlle de 28 cm previament engreixat i enfornar a 180º durant 40 minuts.


INGREDIENTS TRUFA CUITA
  • 150 cc de nata per muntar
  • 25 gr de sucre
  • 150 gr de xocolata de cobertura negra
  • 30 gr de mantega
  1. Posar la xocolata i la mantega a trossos en un bol.
  2. Posar a bullir en un cassó la nata i el sucre.
  3. Abocar sobre la xocolata i remenar fins que quedi fosa i freda.
  4. Deixar reposar a la nevera almenys 24 hores i muntar-la al moment d'utilitzar.

INGREDIENTS MOUSSE DE TRUFA BLANCA

  • 200 cc de nata per muntar
  • 1/2 full de gelatina fosa en una cullerada de llet
  • 100 gr de xocolata blanca
  1. Fondre al bany mara la cobertura blanca i reservar-la tèbia.
  2. Muntar la nata amb la gelatina fosa en un bol molt fred.
  3. Amalgamar part de la nata amb la cobertura i acabar d'incorporar-la tota.
  4. Passar-ho a una mànega amb broquet llis.

ALTRES INGREDIENTS

  • granet de crocant
  • 1/2 por de mermelada d'albercoc i 1 full de gelatina
  • fruites confitades a gust
  • xarop de 30º i licor al 50% (Cointreau, ron, brandy)
  • ous i figura de xocolata, pollets i plomes.

MUNTAGE

  1. Dividir horitzontalment el bescuit en 3 parts.
  2. Amb la mescla de xarop-licor, xopar la base i cobrir amb la trufa negra, tapar amb bescuit, xopar amb la mescla de xarop-licor i cobrir amb la mousse de trufa blanca, allisar i tapar amb l'última planxa.
  3. Escalfar la melmelada i suc de llimona en un cassó i afegir la gelatina previament hidratada. Colar i reservar.
  4. Xopar la coberta amb la mescla de xarop-licor, napar la coberta amb la melmelada.
  5. Cobrir els laterals amb trufa negra i decorar els laterals amb el granet de crocant.
  6. Decorar la coberta amb trufa, les fruites confitades i la figura de xocolata.
  7. Servir freda.

Bon profit!!!

FONT: Escola de Cuina Gormand

38 comentaris:

gemma ha dit...

Ohhhh! Quina sort que té la Carla, tenir una padrina tan traçuda! T'ha quedat preciosa i la princesa Disney li dona un toc molt chic ;-)

Glòria ha dit...

Ooooooooooooh! No m'estranya que la Carla hagi estat tan contenta, perquè amb una padrina pastissera de categoria, no podia ser d'una altra manera. T'ha quedat molt maca i segur que molt bona!

Mercè ha dit...

Això sí que és una bona padrina!! ;) Quina Mona més impressionant!! T'ha quedat fantàstica!! Ja ho crec que la Carla devia estar encantada amb la Mona! I els grans, de menjar-vos-la! ;) jeje
Petons!

Ester ha dit...

La Carla deu estar ben contenta amb una padrina que li fa la mona i la palma, totes ues coses.
La mona fa molt de goig i sembla molt bona
Un petó
Ester

Ivana ha dit...

que bona!!!
segur que la Carla va disfrutar!!
petons

Gemma ha dit...

Quina història més bonica, oi? Aquestes tradicions m'encanten i saber els origens dels dolços fa que encara el apreciis més.
Ja veig que a casa sou de xocolata, eh? Aquesta segur que triomfa, t'ha quedat fantàstica!!!!!
La Carla devia quedar encantada :)

Su ha dit...

Buenos dias Eva, resulta que me vas a tener que dar un capón por ignorante, yo que pensaba que la mona era el típico bizcocho plano con un huevo encima ¿sabes cual te digo?, y veo en los bloger catalanes que también se llama a las tartas decoradas con huevos...
Por cierto esta mona seria estupenda para mi nena pequeña con lo que es ella de princesas Disney, me quedo con el relleno que es excepcional!!
Bueno mona, un petópatí

Su ha dit...

Por cierto la Carla que suerte tiene con la titaEva!!

La Llibreta Viatgera ha dit...

Quina mona més impresionant, una padrina com deu mana, si senyor!!

La cuina vermella ha dit...

Hola reina! trobem a faltar una foto de la Carla amb la cara ben empastifada de xocolata! ;-))) la teva mona és un luxe, amb uns farcits impressionants. Me'ls apunto els dos!!!! Gràcies.

El cullerot Festuc ha dit...

Gemma, les princeses de la Disney no podien fallar! jejeje! Tu segur que també li has fet una Mona al Guillem, no? ;)

Glòria, estava de muerte!!! :)

Mercè, la veritat és que les nenes poca Mona es menjen...

Ester, la tieta li fa TOT! jejeje!!

Ivana, crec que vam disfrutar més els grans...jijiji!

gemma, i tant, saber els orígens sempre és més bonic, així saps d'on venen les tradicions, oi? Es nota que ens agrada la xocolata, oi? Però fixa't: mai hem comprat la típica mona de xoco...ens agrada més tipus pastís...

Su, las que tu dices creo que son típicas de Tarragona y Valencia. Se ponen tantos huevos como años tiene el niño. En Cataluña las monas han ido evolucionando hasta convertirse en apsteles, las más típicas son las de iema, mermelada con frutas confitadas y de mantequilla.
El relleno este con la mousse de chocolate blanco está alucinante!!

Beth, és que a les tietes se'ns cau la baba...jejeje!!

Txell, tens raó, la cara i el vestit!!! ;)

Petunets,
Eva.

la vella carmanyola ha dit...

Ja m'agradaria ser la Carla per engronir-me aquesta fantastica mona.

Jo si fos la Carla me l'amagava a sota el llit i jo en donava a ningú!!

Tons

vacapaca ha dit...

Sembla de pastisseria!! Quina bona pinta!! Jo tambe he fet una ... pels petits de la casa!!

somaral ha dit...

Molt bona, si senyora... m'agrada cóm t'ha quedat.
Petonets.

ARA ha dit...

Jo no tinc padrins, s'accepten voluntaris.

Marta ha dit...

Jo també vull tenir una padrina com tu! Impressionant, que bona!!!
Petons

ANNAFS ha dit...

Qué bona i qué maca!. Amb la trufa i la mouse de xocolata blanca... devia ser deliciosa. Qui en pogués arreplegar un trosset...
ptns.

Iris ha dit...

T'ha quedat preciosa, i amb una princesa disney i tot! Mare meva quina padrina tan enrotllada!

RUBEN ha dit...

ostres, avui tots els blocs són plens de mones!! Felicitats per la teva Eva!

manel ha dit...

sigui quin sigui l'origen, benvinguda la mona cada any, i si és com aquesta, ja podria ser pasqua cada semana.

angels ha dit...

Quin goig donar avui passejar pels blogs, t'ha quedat maquíssima la mona Eva, no m’estranya que esta contenta la teva fillola Carla

Maria ha dit...

Que bona que sembla la mona que has fet... amb aquest farcit, gruixut, dels que es nota el sabor.
Felicitats a la padrina !!
Petons

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Felicitats padrina, com no t'ha d'estomar la teva fillola. Salut!!!!!

Laura ha dit...

Quina bona pinta el pastis que li vas fer a la teva fillola, debia estar molt contenta! I que no faltin els ninos que això també és una tradició!
Petons!

Margarida ha dit...

Jo també vull ser la teva fillola!!!
Noia, quina Mona! I amb els dos farcits, el de trufa i el de mousse de xocolata blanca...mmmmmm..... Em guardo la idea per quan hagi de fer una altra Mona.
Felicitats! ja m'imagino la cara que devia posar la Carla...

María José ha dit...

Hola Super madrina.
Aquí no existe esa tradición, casi lo agradezco porque yo no tengo fuerza de voluntad.....
¿Pudiste evitar menter el dedo en ese relleno tan maravilloso ?
Un besuco,
María José.

MAR ha dit...

Vingui d'on vingui la tradició el que està clar que la mona de la Carla és molt xula i devia estar bonissima ... no deu presumir ni res de la seva padrina pastissera .

Petonets
mar

El cullerot Festuc ha dit...

Anna, no et pensis...que no volia que li tallessim la Mona epr menjar-la!!! :)

Vacapaca, ara em passo a evure si ja l'has penjat!

Somaral, gràcies reina!

Ara, jo t'adopto com a padrina!!! Però ja saps que la tradició marca que es fa Mona fins a la comunió, oi? crec que no te'n toca pels pèls...

Marta, merci!!

AnnaFs, el farcit està boníssim!!

Iris, la princesa no podia fallar...cosa de nenes!!

Rubèn, que n'has fet tu?

Manel, quina tradició més bonica, oi??

Angels, és una de les tradicions que crec no perdrem mai!!

Maria, el Riqui quan va veure la Mona va alucinar de lo enorme que era...deia que en podien menjar 20...i no anava pas desencaminat!

Olles, és que apart de padrina sóc la tieta...així que imagina't!!

Laura, no pot fallar ni el nino, ni els pollets ni les plomes!

Margarida, és un farcit boníssim!!

Maria José, parece que me vieras por una agujerito...estaba riquísimo!!!!

Mar, la carla diu que la seva tieta és cuinera...jajaja!!!

Petunets,
Eva.

Cuinetes ha dit...

Apa Eva, quina súpermona!! Segur que la Carla estava súper emocionada! Ja puc anar agafant idees per l'any que ve, que aquesta mona té una pinta impressionant!

Anònim ha dit...

OLEEEEEEEEEEEE! La tieta i padrina Eva, quina mona tan maca i tan bona, les nenes van alucinar i els grans també, ara em tornaria a menjar un bon troçççççç. Les nebodes tenen la sort de tenir una tieta cuinera i ademes molt explendida.

Petonets.

Mami.

La mamá del Cullerot Festuc ha dit...

L'anomim, es la mamà del cullerot, que he anat massa ràpid i no hi posat el nom, "la tecnologia".......

Anna ha dit...

t'ha quedat super bé...què bona amb la trufa...mmmm!!!

xaro ha dit...

Aixó es una padrina!!!!!Fa ella mateixa la mona i amb aquesta pinta!!!!

enric ha dit...

Benvolguda Eva: Sembla ser que, per als filòlegs, el mot “mona” no ve de l’àrab, sinó del llatí. Joan Corominas ho deixa ben clar en el seu Diccionari Etimològic:

“Mona: Pastis guarnit d’ous que es menja per Pasqua. Del llatí munda (plural mundum): Panera adornada i plena d’objectes (especialment coques i pastissos), que els romans ofrenaven a Ceres en el mes d’abril. [...] Etimologia segura a desgrat de la curiosa coincidència amb l’àrab muna o mu’na.”

De tota manera, vingui d’on vingui el mot, t’he de felicitar per aquesta magnífica Mona que vas fer per a la Carla.

Francesc ha dit...

T'ha quedat molt bona!!! Quina enveja (sana, però)!! M'ha fet gràcia això de l'etimologia. No en sabia res. L'Enric és una persona que es preocupa molt pel nostre català i sempre troba les coses més increïbles (Enric, si no existires, t'hauríem d'inventar). No m'imaginava mai que aprendria tantes coses navegant pels blocs. Jo també em pensava que "mona" venia de l'àrab, però no perquè ho haguera buscat, sinó per comentaris de casa, del temps de l'avior. Salutacions

CocinArte ha dit...

Eva, aquesta mona és fantàstica...a més amb aquest ingredients ha d'estar insuperable. La Carla té molta sort..!!

El cullerot Festuc ha dit...

Cuinetes, ara tenim un any per pensar com farem la vinent!!!

Mama, n'haurem de fer una latra i congelar-la en porcions...així en podríem anar treient, oi? Ets una crack ja!!

Anna, m'encanta la trufa a la Mona!

Xaro, encara que no fos la padrina la faria igualment...jejeje!!

Enric, no sabia pas que venia del llatí!!! i mira que ho vaig consultar, eh??? Ets un pou de sabiduria!!! I tu vaia 2 mones has fet, eh???

Francesc, jo tampoc ho sabia!! M'ha encantat això de que si no existís, l'hauríem d'inventar!! Tens tota la raó! ;)

Núria, tu no en vas fer??? Ara em passo a mirar-ho...

Petunets,
Eva.

Maria Jose ha dit...

Amb retard però nena t´ha quedat una mona preciosa, i segur que boníssima!!! la teva nebodeta no m´extranya que es llepés els dits :)