3/6/08

PASTÍS DE PASTANAGA


Sisisi...heu llegit bé! Molts segur que pensareu que un pastís de pastanaga no el farieu mai: gran error. Proveu-l'ho, feu-me cas! És super fàcil d'elaborar, i feu la proba, primer que el tastin i pregunteu de que és, en el meu cas no ho van pas endevinar...i lo millor és que a tothom els hi va agradar molt!!!...És ideal per pendre per esmorzar o a mitja tarda...i no hi treieu cap aroma, és el secret!!!



INGREDIENTS
  • 250 gr de pastanagues
  • la ratlladura d'una taronja
  • vainilla líquida
  • 3 ous
  • 180 gr sucre roig
  • un pessic de sal
  • 180 gr d'oli
  • 180 gr de farina
  • 1 culleradeta de llevat en pols
  • 1 culleradeta de bicarbonat
  • 1 culleradeta de canyella en pols
  • 1 culleradeta de nou moscada
  • 100 gr de pepites de xocolata (de les que no es fonen)
  1. Pelar i ratllar fines les pastanagues. Afegir la ratlladura de taronja i la vainilla.
  2. Mesclar els ous, sucre i la sal. Afegir el preparat anterior, l'oli, la farina tamisada amb el llevat, les aromes i la xocolata.
  3. Abocar a un motlle untat amb oli i enfornar a 190º uns 60 minuts.
  4. Refredar i desmotllar.

Que vagi de gust!!!!

Consells: Aquest pastís també el podeu fer amb carbassa. I podeu substituir les pepites de xocolata per nous i panses o els fruits secs que més us agradin.
Aquesta recepta també és de l'Escola de Cuina Gormand.

19 comentaris:

Francesc ha dit...

Estic al·lucinat amb el teu bloc. Tens unes receptes de dolços que fan vindre salivera. Ara mateix vaig a posar-te en els meus blocs del "llibre de sent Soví del segle XXI". Salutacions.

La cuina vermella ha dit...

Estimada, amb la propaganda que els hi fas als de l'escola de cuina, com a mínim has de negociar que l'any vinent tinguis la matricula gratis, no?
Aquí la menda fa molt de temps que en te ganes de fer un pastís de pastanaga, però el menda lerenda d'en Kike diu: vols dir?
Tot i així estic molt contenta i com que en Kike t'estima moltíssim i com que ja has creat precedent a l'igual un dia d'aquests em diu: Txell, què et sembla si fem un pastís de pastanaga????

Ester ha dit...

Jo vaig fer fa poc per primer cop un pastís de pastanaga i també va agradar molt.
Per molts anys
Ester

Gemma ha dit...

Aquests pastissos són un clàssic als EUA i queden boníssims! La pastanaga fa que quedi més humit i no sigui gens sec... amb carbassa també queden bons i, ho has provat amb remoltaxa? Doncs sí, també queden boníssims, del mateix estil que aquest ;)
Estic d'acord que el secret són les aromes... mmm! m'encanta la nou moscada!
Per cert, el motllo és molt vistós ;)

Su ha dit...

Jamia que rico, y que monada de molde
Muac

manel ha dit...

eva, veig que els cursos de l'escola estan donant els seus fruit, et queden uns pastissos fantàstics.

Maria ha dit...

Eva,
que bonic t'ha quedat i bo, segur. Com és el teu motllo? de silicona? On el vas trobar? Jo el faig amb un motllo normal i no te color. Amb aquest queda molt be i el pastís llueix molt més.

Maria ha dit...

Eva, encara més preguntes....
I la vainilla líquida i les gotes de xocolata? on les compres o de quina marca?
I els ous... no s'ha de separar les clares i batre-les a punt de neu o s'han de batre rovells i clares fins que quedi tot escumos?
Petons.

RUBEN ha dit...

Olé Eva!!!
Que bé t'ha quedat, nosaltres de tant en tant en fem un per l'esmorzar i hi posem nous o avellanes. El provaré a fer amb la teva recepta, ja t'explicaré...
Una salutació

pebbles ha dit...

Que be, justament aquest matí una companya ha portat un, però mig preparat que li havien dut d'Inglaterra i ens comentava que el volia fer. Jo no l'havia probat mai i estaba boníssim, per tant un casolà te que ser molt millor.
Aquesta la còpio, ja et diré.

Petonets

El cullerot Festuc ha dit...

Francesc, que ets exagerat...no n'hi ha per tant!!!...Si proves la recepta ja veuras com et sortirà igual o millor!!!...El llibre de Sent Soví és el més antic de cuina català, oi? Miraré a veure si el trobo, ha de ser ben curiós!

Parella vermella, digali al menda lerenda que ens faci cas i que el probi...no el decepcionarà pas...queda riquíssim!!!!...Amés...va molt bé per les contractures...jeje!

Ester...i on està la recepta??? ;)

Gemma, la veritat és que si que queda molt humit...com si l'haguessis emborratxat!!!...Queda super melós!...De remolatxa no l'he probat mai!...El motlle el vaig comprar per la diada de Sant Jordi, ja que és en forma de rosa!!

Su, lo mejor de hacer cocinitas es poderte comprar mil cositas...que si moldes, que si cortapastas...es una excusa perfecta!!...Para navidad y mi cumpleñaos siempre pido cositas de cocina!!!...

Manel, els cursos els tinc ben amortitzats!!

Maria, el motlle és de silicona, tipus corona i té forma de rosa! Tens raó, canvia molt quan fas un pastís i el motlle és diferent, sembla que sigui un altre pastís! Jo el vaig comprar a Terrassa, és de la marca Ibis, si no el trobes m'ho comentes i si vols te'l compro i te'lporto la propera quedada!! Sisisi, es posen els ous sencers i els barreges amb el sucre i la sal fins que et quedi a punt de relleu, i dp ja incorpores la resta d'ingredients...com veus és molt senzill!!
La vainilla líquida la pots trobar als supermercats de la marca Vahiné i les pepites de xocolata les compro a una botiga de Terrassa que venen fruits secs i xocolata de cobertura, etc. Si necessites alguna cosa, ja ho saps!

Rubèn!...Amb nous tothom diu que està molt bo, però jo sóc alèrgica i no en puc menjar!!! :(

Petunets,
Eva.

enric ha dit...

Fantàstic, Eva! A mi, com al menda lerenda de la Texell -serà perquè ens diem igual?-, tampoc m'ha fet mai gràcia això de fer un pastís de pastanagues (i molt menys un de carabassa, que fins i tot em molesta l'olor), però no ho sé..., no ho sé... Té tan bona pinta! M'ho hauré de rumiar.

antaviana ha dit...

Hola maca! Aquest blog promet, quina pinta té tot... He de dir que el pastís de pastanaga està boníssim, jo el faig molt semblant però en comptes de nou moscada li poso 3 claus d'olor molt picats , i li espargeixo pel damunt una glasa feta amb formatge cremos i sucre de lustre. Està boníssim. La teva recepta també la provaré.

Un petó.

El cullerot Festuc ha dit...

Eva, doncs ara a sorpendre als de la feina amb un casolà!!...Ja veuràs com triunfes! ;)

Enric, Ja t'ho has rumiat???...Vaia uns mendas esteu fets!!...jejeje!!!...Si el probessis no diries pas que és de pastanaga...el meu menda lerenda quan el va probar va fer: "mmmmmmmm" i quan li vaig dir del que era...casi plora!!!...jaja!!

Antaviana, gràcies per la visita!...Amb la glasa de formatge a de quedar realment bo...lliga a la perfecció!

Petunets,
Eva

Glòria ha dit...

Eva,

Jo també sóc de les que diu: vols dir, de pastanaga?. No l'he provat mai, però li feu tan bona propaganda, que també m'ho hauré de pensar.

El motllo en forma de rosa, el vaig veure en un catàleg de les ferreteries Cofac i, ves per on, ara el veig portat a la pràctica i queda realment bé.

Fins aviat

El cullerot Festuc ha dit...

Glòria, tu també??...Doncs això ho has de solucionar!!!...A probar aquest pastís de pastanaga!!! ;)
Petunets,
Eva.

Anònim ha dit...

Noia, quin pastís més original tant pel sabor com pel motllo utilitzat. És una molt bona idea per un berenar amb les amigues, per ejemple.
Felicitats
Susanna.

RUBEN ha dit...

Dit i fet Eva!
Ja l'he fet i m'ha quedat boníssim! Serà el meu esmorzar durant aquests dies! Gràcies

El cullerot Festuc ha dit...

Rubèn, que aplicat!!!...A que queda molt bo?...Jo ja l'he fet varis cops i sempre triunfa! Me'n alegro que t'agis animat...a veure si els mendas també s'animen!! :)
Petunets,
Eva.