14/6/08

FIDEUS A LA CASSOLA



Amb aquesta recepta participo al MEME Cuinar és senzill. Aquest plat és una tradició a casa meva, i és que la meva àvia Carme sempre l'ha fet...i quan li vaig demanar fa anys la recepta, em va comentar que era de la Montserrat Seguí. Encara avui quan vaig a dinar, a vegades tinc la sort que em fa aquest plat!!! És més, el llibre el vaig descobrir gràcies a ella, ja que la meva àvia havia fet classes de cuina amb la Montserrat, i es clar, aquest llibre sempre l'havia vist rondant per la cuina.

He tingut la gran sort de tenir una àvia i una iaia que han sigut unes magnífiques cuineres!!!...Tota la familia hem pogut gaudir dels seus plats tradicionals catalans i andalusos, i és per això que aquest post va dedicat a elles: a la iaia Maria i a l'àvia Carme!!!



INGREDIENTS
  • 300 gr de fideus gruixuts
  • 1 ceba
  • 150 gr de costella de porc
  • 50 gr de salsitxes de porc
  • 3/4 litre de brou
  • 200 gr de tomàquets
  • 1 gra d'all
  • julivert
  1. Fregiu la costella i les salsitxes fetes a trossets, en una cassola amb un xic d'oli, i quan estigui una mica daurada, afegiu-hi la ceba trinxada, que heu de sofregir bé.
  2. Poseu-hi els tomàquets fets purè, deixeu-ho coure una mica i tireu-hi l'all ben picat; remeneu-ho uns minuts i aboqueu-hi el brou calent.
  3. Quan comenci a bullir tireu-hi els fideus, assaoneu-ho lleugerament i deixeu-ho coure lentament durant 12 minuts tapat. Traieu-ho del foc i espereu 8 minuts abans de servir-los, conservant-los tapats.
  4. Servir-los en cassola, empolsats amb julivert.

Bon profit!!





32 comentaris:

manel ha dit...

benvinguda al club de seguidros de la montserrat seguí, la cassola de fideus t'ha quedat excel·lent.

enric ha dit...

Bravaaaaaaaaa!!!

T'han quedat extraordinaris a la fotografia, pel que seguríssim que estaven rebons!

Salutacions a la teva àvia i a la teva iaia!

cocina con sabor ha dit...

Una cassola de fideus exquisits!

Petons

Carme

Maria ha dit...

La cuina de la Montserrat Seguí, sempre tan efectiva i bona, veritat? Es que els fideus fan gairebé olor... Mmmm....
M'agradaria participar-hi amb el seu fricandò però no tinc blog.
Em podras ajudar des del teu?
Gràcies....

Iris ha dit...

ole, ole, ole... jo també sóc una gran fan dels fideus a la cassola... quin bé de Déu...

josep ha dit...

Boniiiiisms.

Fideus, pasta, Italia, .....

Aquesta varietat, a la cassola, m'agrada molt més.

Felicitats!

El cullerot Festuc ha dit...

Manel, un club de fans farem! M'encanta la idea de l'Enric de fer aquest MEME!!

Enric....ueeeeeeee!!!...sisisi, estan realment bons...i amb una mica de formatge gruyere per sobre...mmmmmm!!!

Carme, moltes gràcies per la teva visita!...Ara mateix em passo pel teu bloc!

Maria, i tant!...Envia'm la recepta amb la teva explicació i foto i jo t'ho publico!!

Iris, relament els fideus a la cassola estan una mica oblidats, oi? És un plat típic de les àvies...i li hauríem de fer una racó a totes les cuines pq estan boníssims!!!

Josep, estic d'acord amb tu...m'agrada la pasta en totes les seves variants...xo aquests fideus son especials, son els de l'àvia! ;)

Petunets,
Eva.

Ester ha dit...

Aquests fideus són un veritable menjar de família, jo els faig semblants, amb una recepta de l'Assumpta Miralpeix
Bon profit
Ester

Gemma ha dit...

Quina bona pinta!!!!!!!
Precisament, els fideus són un dels meus pendents, no en faig mai... i un clàssic com aquest sempre triomfa! I si a sobre és un plat de l'àvia... encara és meés bo ;)
Sou uns atxes els que ja heu fet el MEME, me'n vaig un cap de setmana i quan torno ja hi ha un apila de receptes de la Seguí.

Elisabet ha dit...

Ooh Eva que bé que t'han quedat!!! m'està venint una gana... :))
Per cert, no t'ho havia dit... però si la teva cuina és la de la foto: M'ENCANTA!!! :)

La cuina vermella ha dit...

Estimada Eva!! la més guapa terrassenca del món mundial! Bravo pels teus fideus! Ens encanten!
Quina alegria llegir-te en el teu propi bloc!
T'estimem.

Su ha dit...

Receta extraordinaria
Cada vez que veo tu cocina me quedo muerta

Glòria ha dit...

Molt bona aquesta cassola de fideus!. A mi em passa com a la Gemma, no me'n recordo gaire de fer-ne, sempre tiro cap a una altra varietat de pasta. Ara ja no tinc excusa!. A fer fideus!.

Fins el dijous

RUBEN ha dit...

Eva quina pinta!!!! M'encanta!!! Com que jo no tinc el llibre de la Montserrat Seguí m'apunto aquesta recepta la llista de pendents. Olé!!

El cullerot Festuc ha dit...

Ester, no conec aquesta cuinera...A veure si els fas i penjes la recepta!!!

Gemma, tens raó, els fideus son els gran oblidats de la cuina d'avui en dia...si els fas ja veuras com repeteixes, son boníssims i super fàcils de fer! Sisisi...ens hem posat les piles...però encara no hi ha cap postre de la Seguí!!! ;)

Elisabet, gràcies, si que és la nostre cuina...per això el titol del bloc de festuc!!! ;)

Parella, merci pel piropo!!!...és tan bonic com "pel pa la voldria!!!...jeje!!! Ara no sé que feia jo abans sense el bloc...aisss..

Su, yo me quedo muerta con tus recetas!!!...Este finde vienen las niñas...ya te contaré!!! ;)

Glòria, aquest MEME anirà molt bé per retrobar receptes de la cuina catalana que mai fem!

Rubèn, que vol dir que no tens el llibre de Cuinar és senzill???...Ja pots corre a la llibreria...és bàsic!!!

Petunets,
Eva.

Nurieta ha dit...

Nena!

Quin plat més espectacular! Estem amb els meus pares veient el teu blog i estem al.lucinant! tots tres et felicitem!

Jo no et demanaré cap recepta.. perquè prefereixo que em convidis a sopar... jejejeje la cuina no és el meu fort!

Un petonàs!

Flore

Anna ha dit...

Hola Eva!!!
T'he de demanar disculpes per no haver-te seguit les últimes setmanes...quin error...vaig afegir la subscripció del cullerot festuc al Reader i no es debia guardar bé...total, que feia dies que pensava "què estrany que l'Eva no pengi receptes" i ara ho he vist! Aquests fideus tenen una pinta espectacular...i m'agrada molt la idea dels spiro dogs, la probaré aviat!

petonets.

glòria ha dit...

T'ha quedat un plat preciós, La meva mare, ja fa molts anys, també ens el feia i era per llepar-se'n els dits.
Jo no tinc afició per les arts culinàries però m'agrada fer un vol pels vostres blogs, llegir-ne les receptes, i constatar que, per bones que siguin, jo no les faré.
Bon profit!

Francesc ha dit...

Hola! Acabe de veure els teus fideus. Fan molta mengera. Deuen estar boníssims. Quina sort tenir dues iaies tan cuineres. Per cert, pel gruix dels fideus, m'han semblat dels que s'usen per a fer "fideuà", veritat? Salutacions. Veig que el MEME dedicat a la M. Seguí fa via.

Cheto Cheta ha dit...

Hola Eva! Que bé que ja he trobat el teu blog! Com que quan ens vas comentar no tenies blog no t'havia pogut llegir. Em va agradar molt coneixe't ahir. T'afegeixo als meus blogs preferits i ara ja si que et podré seguir jeje. Saludets!

El cullerot Festuc ha dit...

Núria!!!..Has vist que puesta que estic???...jeje!!...Merci per la visita teva i dels teus pares!...Dóna records de part meva! ;) Doncs això està fet...busquem un dia i veniu a sopar!!!! Valtres però porteu el vinet...jeje!!!

Anna, pensa que estaves a la llista negra...jajaja!!!...Els spiro dogs us els recomano...ja veuras com et fan l'ona! ;)

Glòria, lo important és que disfrutis dels escrits, receptes i fotografia dels blocs, això és el millore premi!

Francesc, si que és una sort tenir unes àvies que cuinin tan i tan bé, llàstima però que la meva iaia Maria està malalta d'Alzhaimer, xo tots tenim molt presents tot el que arribava a ser i fer.
Els fideus que jo utilitzo són els que estan foradats, saps?

Anabel, quina il.lusió la teva visita!!!...sisisi, a mi tb em va agradar molt que ens veiessim, aquestes trobades estàn genial per això, fiquem cares a la gent dels blocs!!!!

Petunets,
Eva.

El cullerot Festuc ha dit...

Anaïs, perdona pel canvi de nom! M'he liat!!...T'hauré de dir Cheta...jejeje!!

Francesc ha dit...

Hola Eva! Doncs si són dels foradats, són de "fideuà". M'ha fet una mica trist això que m'has dit de la teua iaia. Ànim. És magnífic que li guardeu els records i el que ella és i significa per a vosaltres. L'amor que li pugueu donar és el que més poden agrair els malalts així. Ho conec de prop. Salutacions i una abraçada afectuosa per a tu i tota la vostra família que porteu eixa càrrega tan feixuga i dolorosa damunt.

El cullerot Festuc ha dit...

Moltes gràcies Francesc per les teves paraules, m'has fet emocionar. Doncs si, és una malaltia molt dura, no només pel malalt, sinó per tota la familia. Desgasta molt a nivell psicològic, ja que veus com la persona a qui estimes es va apagant a poc a poc, fins el punt que ja no et coneix. És dur, però a contrapartida tenim la il.lusió de les nenes petites a casa, és la cara i la creu de la vida. S'ha de seguir endavant!
Un petó molt fort i gràcies,
Eva.

Penny ha dit...

Uuummm, que ric! Aquesta me la fico a la butxaca!!!!jajaja

Petonets.

El cullerot Festuc ha dit...

Hola Penny!!! Merci per la visita...i tant, ja pots agafar el que t'agradi... ;)
Petunets,
Eva.

Mª Jesús ha dit...

Que ricos están éstos fideos, en casa también son un clásico desde hace ya unos añitos. Me alegro que hayas escogido ésta receta para participar, pienso que es de esas imprescindibles que no pueden faltar.ENHORABUENA.

josep ha dit...

Quina "ilu" que et quedin així de bonics i de segur boníiiiisims. A mí no sempre tinc la sort que em quedin així, ... i els vull fer tant al "dente"... peró tant... que després tant sols serveixen per enganxar cartells...


JOSEP.

El cullerot Festuc ha dit...

MªJesús, en casa también son un clásico, sobretodo pq es una plato tradicional de mi abuela! ;)

Josep, això del dente és un cas apart. A mi tb m'agrada molt la pasta al dente, i al meu marit a vegades em diu que estan crus! jejeje!

Petunets,
Eva.

josep ha dit...

menys mal qu no soc l'únic... buf quin "susto"

Anònim ha dit...

M'han agradat molt les fotos, llàstima que el meu portàtil no tingui un mecanisme per rebre els aromes i perquè no els gustos !!!

El cullerot Festuc ha dit...

Anònim, com et dius? Me'n alegro que t'hagi agradat i si els probes encara t'agradaran més!!!
Petunets,
Eva.