21/5/09

COCA D'ÀNGEL



Com ja us he comentat, els meus avis son una de les meves devocions, i avui tinc el plaer de presentar-vos els meus avis materns: la iaia Maria i l'avi Joan!!!


El dimecres va ser l'aniversari de la iaia Maria, i vaig voler fer una coca per portar a les cuidadores de l'hospital. Vaig escollir la coca d'àngel de la Su, i encara que no em va quedar massa bé (ja que al sortir del forn es va baixar i arrugar una mica) segons em van dir estava boníssima!!!

A la iaia li encantaven els dolços, era molt llaminera i una excel.lent cuinera!!! Els seus plats eren una barreja catalana-andalusa i a casa encara recordem la seva escalivada, les gachas, les rosquillas, l'arròs amb llet, el bacallà, el caldo, els potajes i un munt de plats que malauradament alguns ja s'han perdut.

Pero malgrat la seva malaltia, és la iaia més guapa del món!!!

"I la mel dels teus ulls és ara un tel de boira baixa sobre un llac d’aigües mortes. I em mires però ni em veus ni em coneixes. Qui sap si et coneixes tu? La mort sovint se’ns passeja a la vora i perpetra exterminis parcials de nosaltres mateixos. Ens va desintegrant a trossos i, de repent, un poderós exèrcit de neurones cau en una derrota que ens fa oblidar qui som, qui són els altres, què està passant.Jo encara sé el teu nom, Clàudia estimada, Caputxeta, princesa, pidolaire que t’has perdut per sempre en el bosc del misteri i ja no en tornaràs."

Jocs en el temps, de la Glòria Abras i Pou

INGREDIENTS
  • 9 claresd'ou
  • 1 pessic de sal
  • 250 gr de sucre
  • 150 gr de farina
  • 1 sobre de llevat
  • 1 culleradeta de vainilla líquida
  1. Preescalfar el forn a 160º.
  2. Batre les clares a punt de neu amb el pessic de sal. Afegir 125 gr de sucre i continuar batent fins que quedin lluentes. Afegir la vainilla líquida.
  3. Barrejar la farina amb la resta del sucre i el llevat. Tamissar i afegir sobre el merengue i mesclar amb moviments envolvents.
  4. Abocar en un motlle previament untat i enfornar durant 30 minuts A 160º.
  5. Deixar refredar 5 minuts a dins el forn amb la porta mig oberta, i un cop fred decorar amb sucre glaç.

Bon profit!

48 comentaris:

La mama del cullerot festuc ha dit...

Eva, es una dedicatoria preciosa, la iaia tenia devoció per vosaltres i les seves netes eran les millors en tot, llastima que no pugui presumir de la bona cuinera que estas feta, encara que l'any passat per el teu aniversari va poguer participar-hi.
Ella si poguès et diria: "GRÀCIES PRINCESA".

Petonets

Mami.

El cullerot Festuc ha dit...

Mami, la iaia ja ens va demostrar sempre lo molt que ens estimava...Quina sort haver-la tingut al nostre costat, llàstima que el final sigui tan amarg...

Petunets,
Eva.

maia ha dit...

Hola Eva, preciosa la dedicatoria. I has de pensar que sempre et quedarant tots els bons records amb la teva iaia, totes les vivencies,això ho tindras tota la vida.Petons

manel ha dit...

eva, aquestes malalties com la que dedueixo que té la teva iaia o la que té la meva mare, en molts aspectes són més difícils de suportar, però tampoc no podem pas triar.
m'ha agradat molt la cita que has triat per descriure la malaltia.
una abraçada

Ester ha dit...

Moltes felicitats a la iaia i a la cuinera
Ester

Ivana ha dit...

Segur que estava bonísima i la teva iaia, segur que t'ho agraix!
petons

Mercè ha dit...

Eva, no en tinc cap dubte que la coca era boníssima i de ben segur que li vas alegrar el dia a la teva àvia!
Molt bonica la cita, tot i que trista a la vegada. Jo també tinc un familiar proper amb una malaltia d'aquesta mena, i es fa molt dur i trist. Però pensa en els bons moments que vau poder compartir quan estava bé. :)
Petons!

Maria ha dit...

És trist que s'acabi perdent els records però sempre hi haurà al seu costat qui recorda com eren abans.
I amb aquestes persones, ells tornen a ser ben presents.
Un petonet reina i segueix cuinant per ella, que s'ho val.

La Llibreta Viatgera ha dit...

Eva, una dedicatòria preciosa, els finals sempre són tristos, però sempre queden els records i les vivències, això és el que mai es perd.

Un petó bonica! Beth

vacapaca ha dit...

Que dedicatoria tan especial!! Yo no tuve la suerte de tener abuelos ... y los que los tienen, los envidio muchisimo!! El cariño madre-hija es especial, pero el de abuela-nieta es algo más especial! Un besote a las dos!! Montse.

Glòria ha dit...

Eva,

Segur que la iaia Maria, encara que no ho pugui demostrar, sent el vostre carinyo. Una dedicatòria molt encertada i molt emocionant!

Marta ha dit...

Eva, preciosa la dedicatoria. Segur que la iaia, encara que no ho pugui demostrar, está contenta amb la coca.
Petons

Su ha dit...

Eva!!
Me ha encantado ver a tus abuelos...
y lo mejor ya casi se como va ser la cullerocita -ya ya cuando la tengas- asi como tu pero mu morena

Un beso para esa familia que tanto quiero.

El cullerot Festuc ha dit...

Maia, moltes gràcies per les teves paraules...

Manel, la meva iaia té Alzheimer i tens raó quan dius que és una de les pitjors malalties que pot patir un ésser estimat, ànims també a vosaltres!

Ester, moltes gràcies!

Ivana, segons la meva mare, la iaia feia ulls d'emocionada...pobreta...

Mercè, i tant, els records no me'ls treurà ningú!!!

Maria, i tant, nosaltres no oblidarem mai de com era la iaia...era una IAIA amb majúscules!

Beth, moltes gràcies! És llei de vida...però a vegades és fa massa trist...

Vacapaca, pues yo tengo la suerte de tener los 4 abuelitos!!! Un regalo, tu lo has dicho!

Glòria, jo també n'estic segura!!!

Marta, segur que si!!!

Su, la niña es Carla!!! jejeje!! Pero si...cuando tenga un bebito seguro que será muy morenito...jajaja!!!

Petunets,
Eva.

MAR ha dit...

Hola Eva m'has fet posar la pell de gallina ... quan d'amor i tendressa us ha hagut de donar la iaia per ara rebre aquestes paraules i aquestes mostres d'afecte per part vostre... una gran senyora segur que si ... molta sort i felicitats per haver pogut gaudir d'una avia i avi aixi

petonets molts
mar

ARA ha dit...

Eva, m'ha emocionat, quina dedicatória mes bonica, tu has tingut la sort de poder disfrutar als teus avis, jo als paterns ni els vaig coneixer, i els materns al final de les seves vides, així que sento una profunda enveja de tot el que tu has pogut disfrutar amb ells.

Delicias ha dit...

Una dedicaòria especial, per una iaia especial. Eva sempre quedarà al record tot el que us ha transmès amb tot el carinyo del món. Un abraçada per les dues.

MIRIAM ha dit...

HE PLORAT I TOT!!

ELLA ÉS MEREIX AIXÒ I MÉS!!!
UN PETÓ IAIONA!!!!

MIRIAM.

Gemma ha dit...

Els avis es mereixen tota la nostra atenció, dedicació i estimació. Em sembla genial i fantàstic que siguin la teva devoció. Sempre hauria de ser així :)
Segur que aquesta coca d'àngel fet amb tant d'amor haurà arribat al cor de la iaia Maria.
Felicitats a la iaia i a la néta!

Margot ha dit...

Estoy contenta de ver el amor que sientes por tus abuelos.
Preciosa la poesía, me ha gustado mucho.
He sido " cuidadora de gent gran" y se como es esta enfermedad,es doloroso ver la evolución dìa a día.
Ha veces cuando los ves te entristeces pensando que todos podemos tenerla.
Un abrazo cálido.
Margot

CocinArte ha dit...

Eva, quina dedicatoria més maca...Semblen molt bona gent, i estic segura que us estiman molt.
La coca segur que estava boníssima!!

Pêtons
Núria

Margarida ha dit...

Una dedicatòria molt maca i segur que, encara que no t'ho pugui demostrar, està molt orgullosa de tu.
És trist que una persona tan plena de vida pugui acabar així. I sobretot és injust.
Felicitats a la iaia Maria, la més guapa del món!

pepa cooks ha dit...

Hola Eva felicidades a tu abuela, por su cumple y por tener una nieta tan buena, no importa el aspecto de la coca, si no la intención con que se a hecho, besos pepa.

Josepb. ha dit...

Eva; -El cullerot festuc- Veig que la cosa va d'ángels.
La dedicatória l'he llegit dues vegades, i realment l'he trobat preciosa, la manera d'explicar la seva malaltía.
Una abraçada per l'ángel de la teva avia al igual que per a tu¡¡ Josepb -menja de bacallà-

angeles ha dit...

hola eva, no se como animarte,pero si te sirve de consuelo trabajo con gente como tu iaia y te aseguro que la mayoria no sufren, y tienen sus momemtos de lucidez, sobre todo por las mañanas cuando las levantas las vistes y las arreglas muchas de ellas te piden que las beses y las abraces, yo la primera vez me quede muy parada por que era gente que durante el dia estaban perdidas en su mundo,pero siempre tienen un momento y a las cuidadoras nos alegran el dia cuando nos piden calor en forma de besos abrazos, besitos eva cuidate

El cullerot Festuc ha dit...

Mar, és que els avis sempre són una devoció...i quan un d'ells està malalt fa molta tristesa...

Ara, i tant! Jo sempre dic que soc molt afortunada de gaudir dels 4 avis...

Delicias, tens raó, això sempre ho tindrem!

Miriam, que guapa que és la nostra iaia, eh?

Gemma, segur que si!! I tant, als avis se'ls ha de cuidar!!

Margot, la poesia és de la Glòria de la Samfaina d'Arts! Si que és molt bonica...Doncs la gent com tu es mereix un premi...jo sempre els hi dic a les cuidadores que están mal pagades per la feina tan important i vital que fan!

Núria, com diu la meva mare, les nétes erem les millors del món!

Margarida, i tan que és injust...massa!!

Pepa, por eso la publiqué...pq lo importante es que estaba hecha con el corazón...

josep, la poesia és de la Glòria de la Samfaina d'Arts! i és preciosa...per això l'he triat! :)

Angeles, bienvenida y muchas gracias por tus palabras!!! Como le he dicho a Margot, no sabeis la suerte que tenemos de teneros como a profesionales!!!

Petunets,
Eva.

ANNAFS ha dit...

Una dedicatòria molt maca, Eva.
L' àvia, encara que no et pugui recòneixer, perceb la teva estimació.
El meu sogre té aquesta mateixa malaltia, i encara que és duríssim ens consolem pensant que no pateix i la nostra estimació no li faltarà mai.
pts.

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Quin goig d'avis. Felicitats, cuida'ls força.
Per cert, la coca d'angel molt bé, jo la vaig fer una vegada i també va baixar. salut!!!!

pocohecho ha dit...

Muy bonito, si senyor.

Salutacions
Jorge
http://pocohecho.wordpress.com/

Dolorss ha dit...

Eva, se perfectament el que se sent , aquesta malaltia és aterradora, la meva mare també la pateix però en una altra vessant.

És igual que el pastis quedés arrugat, és igual que no hagués estat bo (que no és el cas), és igual... tantes coses no son importants... però l’amor amb que l’has fet això si que es important!!!!

Un petó molt fort i una abraçada.

Zerogluten ha dit...

Tu si que eres un ángel y estoy segura que ella también estará orgullosa a "su manera" de tí.
Un beso enorme enorme sin gluten

Francesc ha dit...

Segur que era boníssima. Quina sort de tindre avis!! Salutacions

somaral ha dit...

Us mereixeu un petó ben fort totes dues (i els altres, és clar).
I això us dono.

Un petó ben fort.

MUAC

enric ha dit...

El nostre bon amic Francesc t'ha deixat un comentari que jo subscric del tot i, com que m'agrada tant, t'ho dic amb els seu accent: "Quina sort de tindre avis!"

Als meus fills sempre els he dit que no saben la sort que han tingut d'haver pogut gaudir de tots quatre. Jo, que només vaig conèixer una àvia, encara és ara que hi penso moltes vegades.

La més sincera de les enhorabones, doncs, Eva!!!

gemma ha dit...

Eva,
M'has fet plorar i tot. Els avis són el millor del món: jo només tinc una iaia i és la meva devoció.
Un petó per la iaia Maria i un per l'avi Joan.

Marta ha dit...

Eva...se m'ha posat la pell de gallina, i m'ha ffet pensar amb la meva àvia..que ara quie la tinc apropet i sé que està bé no li dic res...hauré de fer-li una visita....

Un petonàs!!!

illetapitita ha dit...

Amb aquest post m'has fet recordar moltes coses, les meves iaies m'han ensenyat moltes coses de la cuina i d'altres han marxat amb elles...
És un post molt bonic Eva.
Una coca molt bona, i el pastís de mascarpone i maduixes deliciós!!
Una abraçada ben gran!

glòria ha dit...

Eva,
Jo no he conegut avis ni avies però la meva mare en pau descansi deia sempre: "les avies són mares dues vegades".
M'omple de joia que hagis triat un fragment del meu text per acompanyar aquest post tan bonic i tan ple de tendresa. M'omple de joia i alhora...tant de bó no haguèssis necessitat un text tan trist.
Rep la meva afectuosa abraçada.

TROTAMUNDOS ha dit...

Eva me ha gustado mucho leer esto post, realmente precioso, seguro que disfrutaron mucho con tu coca.

Besotes para toda la familia

María José ha dit...

Lo mejor de hoy no es la receta sino el cariño que se desprende.
Gracias por compartirlo.
Un abrazo,
María José

Miel ha dit...

M'he emocionat moltíssim!!! la veritat és que aquesta malaltia ho fa passar molt malament, tant a qui la pateix (tot i que no sabem fins a quin punt n'és conscient) com a les families!!!Quin detall més maco portar-li la coca!! segur que sí que estava molt bona!!!

Petonassos

Miel

xaro ha dit...

Eva, preciosa la dedicatoria i segur que ella va disfrutat del teu pastís.
Es molt trist i dur veure com una persona estimada es deteriora d'aquesta manera, però els records de tot el viscut amb ella els conservaràs sempre.
Ptnts

La cuina vermella ha dit...

Estimada Eva, perdona el retard. Fa molts dies que havíem llegit i emocionat amb el teu post i ara me n'adono que no t'havíem deixat cap comentari, quin desastre per part nostre.
Penso que és una passada per a tota la teva família la malaltia de l'àvia, suposo però qui deu patir més és el teu avi, ja que ha de patir molt veure la dona que ha estimat i que estima que va perdent la memòria i els records. Un petó ben fort per a tots vosaltres.

Mai ha dit...

Eva com sempre tant delicada.
Ets un pou d´amor , meravellosa i emotiva dedicatoria.
Molts petons.
Mai

El cullerot Festuc ha dit...

AnnaFS, segur que en el fons com dius noten que estem allà i els estimem amb bogeria!

Olles i somriures, quina ràbia que em fa quan baixen...

Jorge, gracias!

Dolors, molta ànims a la teva familia també! I tant, lo important és estar allà...

Zerogluten, seguro que si...sus nietas erna las mejor del mundo...amor de abuela...

Francesc, i tant, és un regal!

Somaral, mil gràcies bonica!

Enric, si que és una sort si!! Per mi el millor regal..

Gemma, doncs l'àvia se li deu caure la baba amb el Guillem, oi?

Marta, doncs si, ves-la a aveure que segur que estarà contentíssima!!!

Illetapitita, ai les iaies, quina gran estimació que els hi tenim tots!

Glòria, quina gran veritat deia la teva mare!!! El teu text és preciós...cada cop que el llegeixo m'emociono...

Trota, seguro que si...las cuidadoras estaban encantadas!!

Maria José, gracias bonita!

Miel, doncs si, és una malaltia horrible...però nosaltres com tanta altra gent, fem el que podem per estar al seu costat...

Xaro, si que és dur...però per desgracia no hi podem fer res...només recordad com era abans...

Txell, gràcies per les paraules!

Mai, mil gràcies!

Petunets,
Eva.

Maria Jose ha dit...

Em sap greu arribar amb tant de retard per felicitar la teva avia, una abraçada especial per ella...una parella maquíssima Eva...trobo que el teu gest demostra que sou una família unida i que vos estimau molt...petonets

El cullerot Festuc ha dit...

Maria José, i tant, el pilar primordial és la familia, moltes gràcies r les teves paraules!
Petuents,
Eva.

Cristina ha dit...

Estas feta una "professional"!!! :D
Com m'agrada aquesta recepta!! ;-)
Un petonas, K