8/11/08

CANELONES CREMOSOS DE ESPINACAS



Ivana del bloc My little things es la anfitriona del hemc 27 y ha elegido los canelones como tema. Ahora que se acercan las Navidades, los canelones es un plato muy típico en muchas casas, sobretodo en Cataluña el día de San Esteve, ya que como marcaba la tradición el día de Navidad se hacía la "escudella amb carn d'olla" y con las sobras del asado, se rellenaban los canelones del día 26.


Los canelones con los que yo participo son de espinacas. Un buen recurso para comer esta verdura si en casa no gusta, ya que queda un plato exquisito y como dice su nombre, cremosos y nada secos.


hemc 27 - canelones





INGREDIENTES

  • placas de canelones
  • 2 bolsas de hojas de espinacas o 1 kg espinacas
  • 50 gr de piñones
  • 50 gr mantequilla
  • 50 gr harina
  • 20 gr aceite
  • 1 chalota
  • 500 cc de leche
  • 60 gr de queso de parma
  • Bechamel: 25 gr de mantequilla, 20 gr harina, 375 cc de leche, nuez moscada.
  • queso de parma
  1. Lavar las espinacas y cocerlas en una olla con agua, sal y azúcar unos 3-4 minutos. Escurrirlas muy bien y cortarlas a trozos.
  2. En una sartén, tostar los piñones y reservar. En la misma sartén, poner un dado de mantequilla y dar unas vueltas a las espinacas. Condimentar con nuez moscada.
  3. En un cazo con aceite, confitar la chalota, añadir la mantequilla y harina. Cocerla unos segundos y añadir la leche sin parar de remover hasta que nos quede una bechamel de densidad media. Condimentar, retirar del fuego y añadir el queso rallado, los piñones y las espinacas. Mezclar bien y dejar enfriar un poco.
  4. Hervir las placas de los canelones según fabricante en agua abundante con sal.
  5. Distribuir la crema de espinacas encima de la pasta y enrollar.
  6. Hacer una beixamel con los ingredientes del último apartado.
  7. Poner los canelones en una safata refrectaria engrasada, napar con la beixamel, y espolvorear con queso de parma y al horno 180º hasta que estén bien calientes.

Buen provecho!!

FONT: Recepta de l'Escola de Cuina Goliard.

32 comentaris:

Ester ha dit...

Amb els canelons vaig descobrir que els espinacs no eren tan dolents com semblava. Segur que estan per sucar-hi pa.
Felicitats
Ester

canela ha dit...

Aquests sí que són uns canelons macos. T'han quedat fantàstics. Prenc nota. Petonets.

canela

Ivana ha dit...

Que buena pinta!!! Los tengo que probar de hacer, siempre los hago de carne!! Muy buena idea!!
Besitos y gracias por participar!!

pepa cooks ha dit...

Que buena pinta tienen tus canelones y como tu dices se ven muy cremosos, felicidades un beso.

El Secretario ha dit...

Hola.


Apetitosos, jugositos y muy bien aderezados.

Pues no conocíamos que en Cataluña era tradicional la preparación de los canelones para el día post-Navidad, para aprovechar las sobras del asado.

Nos ha llamado la atención lo del azúcar para cocer las espinacas. ¿Hay alguna razón en especial?


Saludos y buen provecho.

Gemma ha dit...

Mmm! Cremosos com m'agraden a mi.... prefereixo mil vegades els canelons d'espinacs que els de carn! i amb les escalunyes deuen quedar dolços i confitats... boníssims!
A veure si m'invento uns canelons dolços per participar al HEMC... aquest cop no estic inspirada :(

ARA ha dit...

T'han quedat xulissims, felicitats, jo ara estic fent els picantons de l'altre día, fa una oloreta la cuina.....

RUBEN ha dit...

Ei!!! Aquests canelons m'han fet venir salivera!
Quina gana...

Glòria ha dit...

Aquests, per a mi sola, al Josep no li agraden els espinacs, no sap el que es perd!!!.

Fins aviat

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Jo els faig iguals!!!, amb la xaloteta fins i tot. A mi els espinacs m'encanten, però per fer-los més de la terra, els hi afegeixo un toc dolç, panses sense llavors. T'han quedat de "rechupete".
Salut!!!!!!!!!

Pikerita ha dit...

Riquísimos... ya hice el comentario en hemc de que a mi madre la enseñó a hacer los canelones una amiga catalana y mi madre me enseñó a mí. Gracias a eso es mi especialidad y los hago cuando tengo invitados.
No podía dejar pasar el visitar tu blog y me encantan mas cosas que tienes publicadas aunque me cuesta entender... pero tranqui que tengo amigos catalanes por aquí por Madrid y me ayudarán. Un beso.

La cuina vermella ha dit...

No els hem tastat mai aquests canelons! i tenen una pinta suculenta! A mi, els espinacs m'agraden més crus que cuits!! però es que aquests canelons diuen: menja'm!
petons i enhorabona!

María José ha dit...

Con lo que a mí me gustan los canelones....
Roconozco que con verdura no los he probado.Las espinacas y yo no nos llevamos bien pero en esta receta a lo mejor nos reconciliamos porque tienen una pinta estupenda.
Muchas gracias por tu visita, ahora tengo que echar un vistazo a tu cocina...
Un saludo,
María José.

manel ha dit...

preciosos canelons, eva, jo no sóc gaire d'espinacs, però fets així és com més m'agraden

Maria ha dit...

Aquests canelons sempres resulten perquè tot i ser de verdura, la beixamel els deixa ben amorosits i s'empassen sols.
Molts bons...

Dolorss ha dit...

Deliciosos, aquest canalons es una bona proposta per menjar espinacs. saps? jo li poso panses també.

Su ha dit...

Mándame tupper, please.
Brutal
Muac maca

Dolça ha dit...

Molt bons, a mi m'encanten.
Jo a vegades el faig una mica més de festa afegint-hi cuetes de gamba, també queden molt bons.
PTNTS
Dolça

Anna ha dit...

Nyam, nyam! Tot i que prefereixo els de carn, aquests canelons d'espinacs tenen una pinta tremenda...
I el flam de cafè me l'apunto per a algun cap de setmana d'aquests. Mitja família estem a dieta, però ens costa prescindir de les postres.
Felicitats a la cuinera!

Delicias ha dit...

Hola Eva

Nosaltres també probarem a fer aquesta deliciosa recepta de canelons i espinacs, t'han sortit per repetir.
Les Delicias estem desitjant que arribi el dia de Sant Esteve, per menjar els que fa la nostra tieta, que són prohibitius de lo bons que estàn.
Una abraçada

Pebbles ha dit...

Entren ganes de menjar-los, a més m'encanten els canelons d'espinacs. Més que els de carn.
He tingut que buscar que era la chalota, ara sé que és una varietat de ceba.
Petonets,

xaro ha dit...

Eva jo tb els faig molt aquest canalons d'espinacs, però l'escalunya no l'hi he posada mai, serà questiò de provar-ho!!!

Et varem posar falta dissabte, eh??

Ptnts

enric ha dit...

Com la "Olles i somriures", jo també li poso panses sultanes, i a la beixamel, tant si és per a canelons de carn com per fer lassanya del que sigui també m'hi agrada posar-li xalota (malgrat que gairebé sempre hi poso ceba ratllada) :)..., però com "El secretario" també em permeto preguntar: Sucre a l'hora de coure els espinacs?... Ho provaré la propera vegada que en faci!

cocina con sabor ha dit...

Aquests canelons estan deliciosos, és una recepta que sempre ha fet la meva mare i ara també la faig jo...que bons!

Felicitats, es veuen esplèndits!

Carme

Anna ha dit...

mmmm! uns canelons diferents i ben bons...una bona manera de menjar espinacs, que sovint no sé com menjar-los! Un petonet!!

El cullerot Festuc ha dit...

Ester, jo els espinacs d'aquesta manera és com més els disfrutem.

Canela, gràcies!!!

Ivana, un plaer participar!!!!

Pepa, no son como los de vuestra tía pero estan muy ricos... ;)

El Secretario, yo pongo azúcar cuando hiervo las espinacas o acelgas para que no tengas gusto a "tierra"...si no les encuentro un gusto muy fuerte y si ponemos azúcar se suaviza este sabor...Muchas gracias por la visita!

Gemma, va anim'at...que els canelons dolços tb donen molt de joc...

Ara, éstic esperant la teva participació...sinó esperat a la setmana vinent...que la Mª Antonia fa canelons de confit d'ànec...

Rubèn, que tal per Galicia???

Glòria, millor, més per tu...jejeje!

Olles i somriures, a mi tb m'agraden amb panses, però al respectiu no...jeje!!

Pikerita, muchas gracias por tu visita!!!

Cuina vermella, doncs a mi em passa al revés...amb els crus no puc...m'agafa "dentera"..

Mª José, pruebalos, ya veras como os gustan!!

Manel, ja vec que podrem montar un grup dels "no als espinacs"...i el Josep de moment està en tots...jejeje!!!

Maria, és que no puc amb els canelons eixuts, ja siguin de carn o verdures...

Dolors, és que a vegades te les has d'ingeniar pq els nens "grans" mengin de tot...jejeje!!!

Su, ahora miro tu master class para ver como conservalos y te mando tupper ara 4...ai los carpantillas... ;)

Dolça, amb unes gambes ja són de Badal total! ;)

Anna, que dura que és la vida dels cuiners que estem fent bondat...aisss...

Delicias, a veure si li treieu la recepta a la tieta i la publiqueu...jejeje!!

Eva, la chalota és l'escalunya, té un gust entre ceba i all...és molt bona i de mida més petita i allargada que la ceba..

Xaro, jo vaig estar pensant molt en vosaltres!!!

Enric, jo quan faig beixamel tb acostumo a posar escalunya, xo com que el farcit ja en portava, era pq no predominés molt el gust...lo del sucre ja ho he explicat al Secretario...;)

Cocina con sabor, doncs a veure si poses la teva recepta...

Anna, doncs ja saps!!!

Petunets,
Eva.

Anna S. ha dit...

Els haurem de probar, així potser serà la manera que els meus fills s'els mengin sense rondinar. Ja t'explicaré com ha anat...

illetapitita ha dit...

Quina pinta que fan aquests caanelons...
A mi també m'agraden més els canelonns d'espinacs que els e carn, per tant em tocarà fer-los!
Una abraçada!

aandara ha dit...

Estos canelones se ven deliciosos, estaran para chuparse los dedos
Un beso
Amalia

El cullerot Festuc ha dit...

Anna, sisisi, és una bona idea pq els nens petits i no tan petits mengin espinacs...;) Merci per la vista, ara mateix em passo pel teu bloc!

Illetapitita, estan realment bons!!

Amalia, realmente estan muy ricos! ;)

Petunets,
Eva.

Anna M Costa ha dit...

Avui els he fet i ens han agradat molt a tots! Tothom ha repetit, fins i tot les nenes. Per elles és una bona manera de menjar espinacs

Anna M Costa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.