Feia dies que estava rumiant quin pastís podia portar a les enfermeres que cuiden a la meva iaia Maria, que està malalta d'alzheimer. La meva iaia era un excel.lent cuinera com ja vaig comentar un dia...i ara com que ella no pot cuinar, vam voler portar aquest pastís tan bo per agraïr a les cuidadores les seves atencions. El destí va fer que aquell dia la meva iaia estigués una miqueta bé, i com diu la meva mare, va estar molt contenta de poder veure quines coses més bones fa la seva néta.
I gràcies a la Su, vaig quedar rebé, tant pel pastís com per la decoració que li vaig fer, ja que vaig fer servir les plantilles que ens va regalar a tots per celebrar el primer any de Webos Fritos, i la veritat és que són fantàstiques!! Muchas gracias amigos!!!
El pastís l'hauré de fer un altre cop, ja que evidentment no el vam poder tastar, però la oloreta que feia i la pinta, ja ho diuen tot!!!!
INGREDIENTS
- 180 gr de mantega pomada
- 180 gr de sucre glaç
- 3 ous a temperatura ambient
- 170 gr de farina tamisada
- 1 sobre de llevat
- 1 cullerada de suc de llimona
- ratlladura de llimona
- 2 cullerades de sucre blanquilla
- sucre glaç per decorar
- Precalentar el forn a 160º (dalt i baix amb aire).
- Untar un motlle amb mantega i espolvorar amb farina.
- Batre la mantega amb el sucre. Afegir els ous un a un i continuar batent fins aconseguir una textura a punt de relleu. Afegir el suc de llimona i la ratlladura.
- Afegir la farina amb el llevat fins que estigui ben integrada.
- Abocar en el motlle i allisar la superficie.
- Espolvorar amb el sucre i enfornar uns 50-60 minuts.
- Deixar refredar abans de desmotllar.
- Decorar amb sucre glaç.
Bon profit!!!
Aquesta vegada SÓC LA PRIMERAAAAA!! jejeje
ResponEliminaM'agradat molt aixo de les plantilles, haure de passar per la web dels huevos fritos.
Fins aviat!
A casa sempre m'han ensenyat que quedar be sempre està be. I quedar be amb qui cuida l'avia, és perfecte.
ResponEliminaParlant del pastís... al veure el nom pensava que portava vi de Madeira però jo no l'he vist. Hi és o perquè es diu així?
He entrat a les plantilles i me les imprimiré. Xules, eh?
I tens receptes de la teva àvia?. Segur que ella a la seva manera va estar molt contenta de poder tastar aquesta delícia de pastís.
ResponEliminaFins aviat
Hola Eva que suerte tienes de tener a tu abuela todavía yo ya no tengo abuelos, ni abuelas y la verdad que aveces se les hecha de menos, asi que disfruta de ella todo lo que puedas, y hazla muchas pasteles, besitos pepa.
ResponEliminaEva, fer aquest pastís per les cuidadores de la teva àvia és un detallàs! I quina millor recompensa, si va servir perquè aquell dia estigués una mica millor! Felicitats perquè t'ha quedat genial! Ara em passo a veure aquestes plantilles... :)
ResponEliminaem sembla molt bona idea portar pastissos a les cuidadores, i que la iaia en els seus moments de lucidesa pugui presumir d'aquesta néta tan maca i traçuda que té :D
ResponEliminaEva, aquestes malalties són tan cruels, tinc a la meva mare així i és molt dur.
ResponEliminaPerò amb aquest pastis noia tenia que estar molt contenta ella i les cuidadores!!!
felicitas Eva
Nena, vaya maravilla!! y el Mac tan contento que hayas estrenado su plantilla, bueno que ahora es tuya.
ResponEliminaPara esa familia a la que tanto quiero, besos para todos.
El madeira es la monda eh???
Aquest pastís de la Su ja el tinc a pendents pq ja em va semblar que tenia que ser molt bo!!! A tu amb les plantilles t'ha quedat espectacular i si a sobre va servir per alegrar l'avia i les cuidadores, millor encara!!!!!!
ResponEliminaPtnts
Això sí que és un detallàs! Segur que la teva àvia i les infermeres t'ho agrairan de tot cor.
ResponEliminaJo també m'he quedat molt intrigada pel nom del pastís... d'on li ve?
No coneixia aquestes plantilles de la Su, ara mateix me les miro i les imprimeixo ;)
¡Jolín! Te ha quedado estupendo. Me perdí el post de las plantillas pero viendo el resultado de lo bonito que lo has hecho, me voy corriendo a por ellas. Un abrazo. Sonia
ResponEliminaEva, sencillament IMPRESIONANT!!!
ResponEliminaLa iaia i jo estem MOLT ORGULLOSSES de tot el que fas.
Un petonas.
Mami.
És una idea genial...la meva àvia també tenia aquesta malaltia i va estar cuidada per gent que realment una sensibilitat especial, molta paciència i alegria. Et felicito per la iniciativa. Un petonàs!
ResponEliminaUn pastís mot encerata i un gran detall per part vostra oferir-lo a les cuidadores, això de tenir cura de gen grant té un gran mèrit
ResponEliminaEster
Aquestes receptes tradicionals són delicioses. Em quedo amb aquesta recepta per fer-la ja.
ResponEliminaSalut!!!!
Si que té un aspecte magnífic aquest pastís...i m´alegro que la teva avia pogués disfrutar de la petita festa...petonets
ResponEliminaAnna, les plantilles son molt xules...jo ja les tinc totes!!! ;)
ResponEliminaMaria, que menys que portar un detall, i la gent sempre ho agraeix!!
El nom del pastís ni idea... :(
Glòria, algunes receptes si que les tenim pq la meva mare les fa: les gachas, el pisto, etc. Pero n'hi ha d'altres que s'han perdut...com les rosquillas que feia que estaven de muerte!!!
Pepa, yo por suerte tengo a los 4 abuelos!!! Pues si, intento mimarlos mucho...;)
Mercè, doncs la veritat és que si, vam estar molt contents pq la meva iaia feia mesos que no estava tan bé...per desgracia no ha durat massa...la malaltia..
Manel, crec que la meva iaia ja va presumir tot el que podia quan estava bé...ja saps, erem les nétes més guapes del món!!! jeje!!
Dolors, quin greu que tu també ho pateixis tan d'aprop....
Su, que Mac no me las quite, eh??? Ahora que ya la tengo recortada!!! jejeje!!! Besos de la princesa de las Madeiras... ;)
Xaro, feia una pinta boníssima...xo clar,no era plan de portar-lo sense un tros...jejeje!!
Gemma, no sé d'on ve el nom...he mirat per internet i no he trobat res...
Sonia, es que no se puede viajar tanto...que suerte chica!!!
Mami, i que contenta que estava el dijous, eh???
Anna, tens tota la raó...jo ja dic que no estan ben pagades...pq la feina que fan és molt dura i sempre tenen un somriure per la meva iaia...
Ester, i tant que té mèrit!!
Olles i somriures, ja em diras si estava bo!
Mª Jose, moltes gràcies!!!
Petunets,
Eva.
Avui les mans es posen serioses i et dediquen un fort aplaudiment dedicat a la teva sensibilitat.
ResponEliminaEi, nina omples l'hospital d'alegria cada cop que hi vas, segur.
ResponEliminaQuina iniciativa tan bonica. Ets genial.
No t`ho perdis, tinc la cirurgiana emprenyadíssima amb mi, cada dimarts vaig a visita i li porto pastissos, i al final la dona s'ha emprenyat perquè diu que està a règim... en fi!
petons a les dues.
Eva, al menú d'aniversari et vaig preguntar per lo del menú...a veure si em pots dir como ho vas fer..PEtunets.
ResponEliminaEl pastís te una pinta increible. Un petonás per aquesta iaia estupenda.
Núria
PD: Jo he fet les plantilles amb papel d'acetato...
Qué maravilla Eva!!!ya veo el buen uso que les has dado a las plantillas de Su, te ha quedado precioso!!!y la pinta que tiene es para hincarle el diente ya!!un besote
ResponEliminaMolt bé el detall Eva!! Aquestes coses sempre s'agraeixen molt!
ResponEliminaQuina bona pinta que fa aquest pastís!
Una abraçada
Pues te ha quedado el pastel y la plantilla absolutamente perfecto.
ResponEliminaYo acabo de perder a mi abuelita, así que solo te puedo decir, que los cuides mucho porque cuando se van se les echa mucho de menos.
Muchos besos sin gluten
Senzillament deliciós i per el que he llegit senzillament sencill de fer. Lper qa tua iaia d'alló més i més contenta de segur. PERTUNETS tambè. JOSEPB.
ResponEliminaGuapa, la teva avia te molta sort de tenir una neta com tu, segur que va ser un dia molt feliç per a ella. El pastís et va quedar molt bonic.
ResponEliminaUn petó.
- Un detall que diu molt de tu com a persona , segur que era bo , pero jo el trobaría doblement bo, ademés t´ha quedat preciós.
ResponEliminauna abraçada maca
Això que expliques de la teua àvia és molt entendridor. El pastís? Segur que boníssim. Enhorabona
ResponEliminaUn detall molt maco per la teva part!
ResponEliminaEl pastís segur els hi va agradar, només per la fila que fa, és veu deliciós!
Un petonet maca!
Hola. He arribat al teu blog buscant aperitius per al sopar de Nadal. Em permets que et copiï? El pastís fantástic, me'l apunto.
ResponEliminaYo ya saqué las plantillas pero todavía no las he recortado.
ResponEliminaTú sí que has hecho bien lo deberes....
Me encanta.
un abrazo,
María José.
Enric, tu si que tens sensibilitat!!!
ResponEliminaTxell, ja vec que la cirurgiana t'allargarà la baixa....jo amb els teus pastissos ho faria!
Núria, jo he fet servir paper de transperencies...així tb les puc reutilitzar varis cops.
Martuki, con estas plantillas la decoración está asegurada!!
Rubèn, moltes gràcies!
Zerogluten, muchas gracias por tu visita, bienvenida!!! Que bonita dedicatoria le hicistes a tu abuelita...
Josep, el diumenge el vaig fer per berenar i estaba boníssim!!!
Ara, moltes gràcies reina!!! Ja tens decidit el menu de nadal??
Mai, aquests petits detallas fan feliç, i d'això es tracta!
Francesc, gràcies!!
vanesuki, van estar molt contentes!!! :)
Maria José...yo las voy recortando a medida que las utilizo...sinó vaia trabajón!!!
Petunets,
Eva.
Eva ens ha agradat molt aquest pastís. Una forma molt encertada d'agraïr els cuidados que fan a la teva iaia, nosaltres a les cuidadores de la nostra iaia també els hi fem detallets, una tieta nostra fa coses molt boniques amb ganxet. Un petonet
ResponElimina