Doncs bé, després d'aquests aperitius, vaig fer una amanida de colors. Molt senzilla de fer, però que sempre ve de gust amb una bona vinagreta.
INGREDIENTS
- Mesclum
- tomàquets cherry de branca
- magrana
- poma àcida
- maduixes
- rovellons
- Per la vinagreta: 4 cullerades d'oli, 2 cullerades de vinagre de xerès, 1 cullerada de mostassa dijon, sal i pebre.
- Emulsionar tots els ingredients de la vinagreta i reservar.
- Tallar en bastonets la poma àcida i les maduixes.
- Saltejar els rovellons fins que es beguin l'aigua. Condimentar i reservar amb unes cullerades de vinagreta.
- Montar el plat amb el mesclum, els tomàquets cherry, els bastonets de poma i maduixa, la magrana al volt, i al capdamunt els rovellons.
- Amanir amb la vinagreta al moment de servir.
De segón vaig fer les Mandonguilles Echaurren. Aquesta delicia la vam descobrir fa un parell d'anys quan vam anar a Ezcaray (La Rioja) i vam menjar al restaurant Echaurren. Us recomano que hi aneu, el poble preciós i el restaurant boníssim. Allà el Riqui va demanar les "albondigas de la abuela" i li van encantar. Més tard, i gràcies a internet vaig trobar la recepta i a partir de llavors és un clàssic de casa. El fet de posar bechamel per amorosir la carn i el toc de tòfona, li dónen un gust irresistible...les millors que hem probat fins ara!!!
INGREDIENTS
- 500 gr de carn picada de vedella (de bona qualitat i millor si us la piquen davant vostre)
- 250 gr de carn picada de porc
- 1 all i julivert picat
- una tassa de beixamel espesa
- 3 ous
- 2 pots de tòfona negra
- 1 tassa de vi negre i una de vi blanc
- Per la salsa: 1 ceba, 1 tomàquet, 3 alls, una llesca de pa, 1l brou de verdures.
- Mesclar bé les carns amb els ous, l'all i julvert, les trufes aixefades amb el seu suc (amb el morter) i la beixamel.
- Formar les mandonguilles (jo em mullo les mans amb conyac...així també li dóna un toc molt bo i fa que no s'enganxi la carn a les mans i ho poguem manipular millor) i enfarinar-les.
- Fregir-les en abundant oli i reservar.
- Desengreixar l'oli que ha sobrat i fregir la llesca de pa, els alls i la ceba i el tomàquet tallat a trossos.
- Afegir el brou i els vins i deixar coure lentament.
- Triturar i colar.
- Afegir el suc a les mandonguilles i deixar coure uns 20 minuts.
- Es pot servir amb un flamet petit d'arròs previament saltat per una paella amb mantega i pebre.
Bon profit!!!
FONT: Angel de mundorecetas
OLE, OLE, SOC LA PRIMERA!!!!!
ResponEliminaQuina bona pinta, la segona part excel.lent igual que la primera.
Quina filla que tinc!!!! Ets una maravella.
Un petó princesa!!!
Mami.
Doncs aquí, una gran admiradora de la seva princesa, la segona...
ResponEliminaEva guapa, com et vas lluir amb aquest apat. Me'l he imprès tot sencer per futures ocasions meves.
Petons i bona nit...
Eva; m'han fet molta pexoca aquestes mandonguilles! jo també vaig a imprimir-me'les.
ResponEliminaAhir el vaig trobar a faltar, eh!!
Fins la pròxima!!
Quin menú més encertat i les mandonguilles semblen molt saboroses.
ResponEliminaMoltes felicitats
Ester
Un 10 per a la segona part del menú!. Ah! i la propera vegada, disparador automàtic a la càmera, eh?, que hi faltes tu!!.
ResponEliminaFins aviat
Jo després d'un sopar així no em podria ni aixecar de la cadira! Impresionant!
ResponEliminaJa es nota per la cara que feu que el festí va ser tot un èxit. Felicitats!
Eva, enhorabona. Copio la recepta de les mandonguilles, és un dels meus plats favorits.
ResponEliminaUn menú genial!
petonassos campiona.
Jo la veritat; he acabat tots els "el.lógis"... vaig acabar-les quànt et vaig posar un segon comentari... DELICIÓS¡¡ que hi era aquesta paraula?. La cara dels començals ho diu tot... feliçitacions Eva¡¡.Josepb -menja de bacallà-
ResponEliminaEva, la segona part igual que la primera: de 5 estrelles! El Riqui devia estar content amb un dinar excel·lent com aquest! Felicitats a la cuinera! Impressionant!
ResponEliminaMama, vosaltres les mandonguilles si que les heu probat, eh??? ;)
ResponEliminaMaria, moltes gràcies reina!!!! Ja saps...no cal fer tots els aperitius de cop...xo segur que si els probes repetiras!!!
Anna, estan boníssimes!!! Sisisi...quin greu no poder venir...pero teníem festa des de dijous! ;)
Ester, la veritat és que va agradar a tothom!!! Això si, els peques de primer van tenir canelons...jeje!!
Glòria, és que amb tanta colla no hi havia lloc per posar la càmara automàtica...jeje!!
Gemma, vam acabar tipíssims!!! I vam fer ua bona sobretaula...pq crec que ningú es podia ni aixecar...jajaja!!!
Parella, ja em direu que us semblen...estan realment bones!!!!
Josep, no n'hi ha per tant!!!! ;)
Mercè, moltes gràcies!!! Com que per les festes anem d'invitats...vam aprofitar per fer una mica més de celebració!!!
Petunets,
Eva.
Eva, repiteixo, un menú de 5 estrelles! I a més éreu una bona colla...ja havia sentit a parlar del restaurant que anomenes, la propera vegada que estem per la zona, hi passarem.
ResponEliminapetonets!!
Immmmmmmmmpresionante, fantastico, buenísimo, no tengo calificativos para describir este menú, matricula de honor eres una artista, besitos pepa.
ResponEliminaHola Eva, m´agrada tot!! el menú, els aperitius, l´ensalada i aquestes mandonguilles que penso fer qualsevol dia...tot perfecte. (I gràcies a les teves indicacions ja he aconseguit posar un traductor, mercis)
ResponEliminaNena ara si q m'has deixat morta del tot, molt bo tot i molt be presentat. Felicitat, sobre tot al riqui.
ResponEliminaUn petó.
Anna, si aneu a La Rioja aneu-hi...val la pena menjar a l'Echaurren!!
ResponEliminaPepa, muchas gracias reina!!! Mepongo colorada con tantos halagos...jejeje!!
Mª José, m'en alegro que t'hagi agradat...les mandonguilles son boníssimes!! Ho has pogut fer??? Molt bé!!
Ara, moltes gràcies...som unes bones deixebles, eh???
Petunets,
Eva.
No me extraña que lo hayas dividido en dos partes....
ResponEliminaNo quiero ni pensar como serán las fiestas en tu casa.
Un abrazo,
maría José.
Pero es que había una segunda parte...
ResponEliminaay la leche!!!
os zammpasteis mandoguilles y todo...
anda que vaya pedazo de menú...
Enhorabuena
Madre mía!!!!qué delicias os llevasteis a la boca no??, me ha encantado la pinta que tiene todo, pa la próxima me haceis un huequito en la mesa jeje!.
ResponEliminaMª José, es que en casa nos gusta comer...ya lo ves!!! jejeje!!!...
ResponEliminaSu, es verdad!! Tu tb dices mandonguilles...que risa!!! niña, estan de muerte!!
Martuki, gracias por la visita!!! Invitada estas...ya ves que por comida no será...tengo tupper congelados de albondigas para un mes...jajaja!!
Besos,
Eva.
Diuen que segones parts no han sigut mai bones... I un be negre amb potes rosses!!!
ResponEliminaLa idea de mullar-se amb conyac les mans a l'hora de fer les mandonguilles, segons em diuen els dits -que són els qui escriuen aquest comentari- és EXTRAORDINÀRIA.
VOLEM FER MANDONGUILLES!!! VOLEM FER MANDONGUILLLES!!! VOLEM FER MANDONGUILLES!!!...
Ho veus?... No puc... VOLEM FER MANDONGUILLES!!! VOLEM FER MANDONGUILLES!!!! aturar-los, eh?.... VOLEM FER MANDONGUILLES!!! VOLEM FER MANDONGUILLES!!! VOLEM FER MANDONGUILLES!!!...
Està bé, està bé!!! Us prometo que fareu mandonguilles, però ara digueu adéu a l'Eva, eh?...
ADÉU, EVA, I GRÀCIES!!! JA ERA HORA QUE ALGÚ DIGUÉS A AQUEST SÒMINES QUE A LES MANS, A QUI ELS DITS REPRESENTEM, TAMBÉ ENS AGRADARIA, DE TANT EN TANT, TENIR UNA MIQUETA D'ALEGRIA!
VOLEM FER MANDONGUILLES!!! VOLEM FER MANDONGUILLES!!!
Perdona, noia... Estan com bojos! ;)
Segueixes per molt bon camí... a veure el pastís!
ResponEliminaAquestes mandonguilles, em sembla que les faré el cap de setmana, tenen un aspecte deliciós, i és molt bona idea, això de la beichamel!
Juer, estoy flipando...molt bé, molt bé!!! pedazo de menú...totes le celbracions son així?
ResponEliminaPor cierto, me gusta mucho la cocina verde..
Saludos,
Jorgehttp://pocohecho.wordpress.com/
Eva reina quantes hores vau estar sentats a taula per menjar tot això??? Pq encara hi deuen haver uns postres, no???????
ResponEliminaEl teu amor i la seva familia els hi deu caure la baba amb tu... IM-PRESSIONANT
Ptnts
Ai Enric!!! Em moro de la risa amb els teus comentaris!!! jajaja...ets la bomba!!!! A que està bé el truc de mullar-te les mans??? No m'estranya que els teus dit embogeixin d'alegria...ja es veuen quan facis les mandonguilles amb poma...jejeje!!! Mil gràcies pels teus comentaris...sempre em fas somriure!! Un petonàs guapo!!! I a veure is t'animes al sopar del dia 9, eh??? Que tenim moltes ganes de veure't!!!
ResponEliminaSara, el pastís era comprat...no arribo a tant!!! jajaja!!! Si les fas ja em diras que t'han semblat!!!
Jorge, bienvenido!!!! Ahora me paso a visitarte!!! mmmm...si la ocasión se lo merece, así y más!!! jejeje!!! Xula la cocina verdad??? Lo que más me gusta de mi casa... ;)
Xaro, doncs fins el vespre no s'aixecaven...és el que passa quan treus el cava i els licors per fer baixar!!! jajaja!!!
Petunets, Eva.
Fa poc que he descobert el teu bloc i estic meravellada. Felicitats! Aquest cap de setmana he fet les mandonguilles. He de dir que estan exquisites, però tinc un dubte existencial.
ResponEliminaJo vaig tenir que posar farina de galeta perquè si no no podia fer les boles quedaven fatal....Si us plau podries dir-me com ho fas tu, realment és com diu la recepte ? tampoc les vas enfarinar per frexir-les ? Gràcies.
Anònim, benvingut al bloc, però com et dius??
ResponEliminaTens tota la raó, a la recepta no posava que s'havies d'enfarinar les mandonguilles. Ja ho he rectificat. Després de donar forma amb les mans mullades de conyac, les has de passar per farina i llavors ja lespots fregir.
M'en alegro que us hagin agradat!!
I espero més comentaris teus!
Petunets,
Eva.
Eva, perdona per no haver-te dic el meu nom. Em dic Esther, sóc novata en el mon dels blocs de cuina.... No vull ser pesada però no em dius si vas posar farina de galeta per poder fer les boles. Vull saber-ho perquè t'aseguro que les faré més vegades, van tenir mooooolt èxit... i voldria saber si t'ho li poses o no. Jo vaig trobar que si no ho feia quedaven molt tobes i costava manipular-les. Aprofito un altre vegada per felicitar-te, estic encantada amb el teu bloc. Continuaré investigant (ja,ja) i potser em donaré d'alta per a tenir una identitat, tot arribarà.... Mira si sóc tonta que m'ha fet molta il·lusió veure que m'havies contestat, quan vaig escriure no sabia si realment funcionaria (ja,ja) Bé, ho deixo perqué això sembla ja una carta....Una abraçada.
ResponEliminaEsther, per posar el teu nom als comentaris no fa falta que t'obris cap compte. Vas a l'opció de Nom/URL i només cumplimentes el camp de NOM amb el teu, i ja et sortirà publicat!!!
ResponEliminaJo no utilitzo farina de galeta, les vaig enfarinar amb farina normal. Si et costava manipular-les pot ser pq no vas barrejar bé els ingredients. Pensa que l'ou i la bechamel ha de quedar totalment integrada a la massa, al principi sembla que la carn no hagi de xopar-ho tot...xo si ho vas treballant amb dues forquilles, veuras com al final et queda una massa més manejable. Aixó si, t'hauras de netjar les mans varis cops pq acaben de farina, cran i conyac que dóna gust!!! jejeje!!
Pregunta tot el que necessitis, que per això estem!!!
Petunets,
Eva.
Moltes gràcies Eva, veus.... ja he aprés una cosa més....Tens molta sort de tenir els 4 avis...disfruta'ls.
ResponEliminaEspectaculares, las probaré y te cuento porque me parece que ya sé el motivo de que os gusten tanto... jolines! que buena pinta.
ResponEliminaun saludo
Ester, moltes gràcies!
ResponEliminaSomaral, les albondigas estan riquísimas!!!!
Petunets,
Eva.