TROBAREM A FALTAR EL TEU SOMRIURE...

Papa, Avi, Perucho o Nanu.

Tan se val com et diguéssim, ahir ens vas deixar sobtadament i encara estem assimilant que ja no et trobarem a la teva butaca fumant un puro.

Però sabem on seràs, no en tenim cap dubte, al costat de la teva estimada Maria que tant has trobat en falta aquests darrers anys.

Quants records ens venen al cap Avi:

Les mones per Pasqua, l’olor a pipa a l’entrar a casa teva, l’afició al Barça, el teu hort, el Sant Esteve a casa teva, els campionats de neules, el Tió encapçalat per tu i el teu bastó.

Els cistells de bolets, les torrades vora el foc a Can Rial, les bosses de llaminadures a punt pels teus bésnets, el porró sempre a taula, i la porta de casa teva sempre oberta per rebre’ns.

Ho donaves tot i  amb les mínimes coses ja eres feliç.

Avi de tradicions com ningú, entrañable, sempre prudent i atent, hem tingut la sort de créixer al teu costat.

El títol d’Avi se’t queda curt, i és que a part de les quatre nétes has fet d’avi també, dels teus quatre nebots.

Et trobarem molt a faltar Avi, però sabem que ara estas bé i tranquil.

És així com tu volies que fos el teu Adéu.

Només ens falta alçar la copa, això si, no amb aigua i dir-te: T’ESTIMEM!!!

Miriam, Àlex, Carla, Marta i Berta & Eva, Riqui, Jan i Carlota.