L'altre dia vaig anar a la plaça i vaig descobrir les albergínies blanques. No son gaire freqüents i el seu gust és més suau que les varietats llargues.
Vaig tenir molt clar el plat que faria amb elles: alberginies farcides de carn i bolets. És un plat molt complet, així que només cal acompanyar d'una amanida verda.
Sabíeu que en italià les albergínies s'anomenen melanzana? Antigament es creia que el consum d'aquesta hortalissa produïa bogeria, fet que va portar a anomenar-la com a mela insana (poma boja).
INGREDIENTS
- 2 albergínies
- 400 gr de carn picada de vedella i porc
- 200 gr de bolets de temporada
- 200 gr de salsa de tomàquet
- formatge de cabra
- Tallar les albergínies per la meitat i buidar-les reservant la polpa.
- Encendre el forn a 180º i coure les meitats de les albergínies (que ens serviran de cassoletes) durant 20 minuts.
- Fer daus amb la polpa i en un cassó amb un raig d'oli sofregir-hi l'albergínia a daus.
- Afegir la carn picada i sofregir-la. Tot seguit afegir la salsa de tomàquet, i deixar sofregir un parell de minuts.
- Netejar els bolets i tallar els més grossos a trosso regulars i afegir-ho al cassó. Remoure uns segons i condimentar amb sal i pebre.
- Omplir les meitats de l'albergínia amb el sofregit, disposar uns daus de formatge de cabra al capdamunt i gratinar uns minuts al forn.
- Servir acompanyat d'uana amanida verda.
Bon profit!!!
Ostres albergínies blanques!!!
ResponEliminaNo n'havia vist mai!!! Si és que en el nostre Mercat de la Independència hi podem trobar de tot!!!
Màgnifica recepta!
Apa Eva quin plat més bo que has fet, aixó d'estar una setmaneta de vacances ..., has arribat a casa i mans a la cuina ...., molt bona presentació i molt bon plat.
ResponEliminaPetonets.
Mami
Hola Eva...!!!!
ResponEliminaEs un plat genial...plè de vitamines i protïnes..!
Probeu-lo a fer amb ceps en comptes dels bolets....queda per llepar-se'n els dits!
Per cert, és el primer cop que t'escric....fins aviat!!
Gemma
Cuinetes, i tant!!! A la nostra plaça i trobem de tot!!! jeje!
ResponEliminaMami, has vist que bonic queda el plat que em vas regalar??? és preciós!! Disfruteu de les vacances!!!
Petunets,
Eva.
Gemma, benvinguda i gràcies per escriure!!! Amb ceps brutal...m'encanten, normalment en tinc de congelats però aquest cop se m'havien acabat!!!
ResponEliminaPetuents,
Eva.
Me ha encantado todo, la receta, las fotos y que ya estes con el delantal puesto.
ResponEliminaMuac
que bones i que blanquetes!!
ResponEliminapetonets
Ostres!! M'he oblidat de dir-vos, que parlant d'albergínies, al mercat de Palamós em van explicar que aquesta varietat blanca, l'han recuperat de no sé quinaepoca, però que es veu que és força antiga!!
ResponEliminaSi podeu, feu un tomb pel mercat de Palamós...i ja m'ho direu!!!
Bon estiu!!
Que curioses aquestes albergínies, les albergínis farcides m'agraden força, aquestes amb bolets són una bona opció
ResponEliminaMoltes felicitats
Ester
Quina barreja més bona carn, bolets i formatge de cabra, jo no he vist mai alberginies blanques n'he vist de molt claretes amb ralles vermelles a l'Empordà però blanques del tot no ....
ResponEliminaMolt bona la recepta de segur
petonets
Doncs quan vulgueu, us proposo un "tour" pel mercat de Palamós...això si, ha de ser a l'estiu...
ResponEliminaHeu de pensar que hi ha una varietat de fruites i verdures, que jo no les trobo per aquí, especialment, de tomàquets!!!
Apali, bon profit!!
felicidades por estar de vuelta tus berenjenas magnificas un beso angeles
ResponEliminaJolin tia a mes de bona cuinera tens historia de les coses q fas...Molt be....Aquestes me las apunto i las fare....Molt bona pinta....MMMMMMMMMMMM...
ResponEliminaEva!
ResponEliminaJo l'auberguinia blanca la vaig descubrir un any de vacances a Lanzarote. És una tonteria pq ho vaig preguntar i em van dir que les portaven d'aquí a la peninsula cap allà!! jejejeje
T'ha quedat molt bé, a casa avui haguessis triumfat pq aquest és un dels plats que fa furor.
Tons
Mmhhmhmhm!! Que booo :D
ResponEliminaCristina
http;//vidaculinaria.blogspot.com
Ostres, doncs aquí aquesta varietat blanca encara no ha arribat!! Però vaja, amb el que m'agrada l'albergínia, aquest plat amb la carn, els bolets i el formatge de cabra... ha de ser per llepar-se'n els dits!! :)
ResponEliminaPetons!
T'ha quedat un plat esplèndid!. No he fet mai albergínia blanca, sempre les compro negres o alguna vegada les de ratlles liles. Ho haurem de provar així. Quins bolets vas fer servir, de temporada?.
ResponEliminaFins aviat
Vaya tela con las berenjenas blancas, y yo que no las veo ni vivas ni muertas, me encantaría probarlas y con ese relleno mas tienen que estas de rechupete, besitos guapetona.
ResponEliminaNena, jo vaig a descobrir la albergínies blanques fa un parell de setmanas. Son molt bones i amb el teu farcit segur que son de 10!
ResponEliminaPetons
Quina varietat més preciosa d'albergínes. A nosaltres ens agraden moltíssim, tot i que aquesta varietat no les hem tastades mai. A veure si els del Mercat de Mollet les porten aviat.
ResponEliminaUn petó.
Les Delicias tampoc coneixem aquestes alberginies, bé millor dit no les coneixíem, però amb la teva recepta ja sabem més coses, una recepta original i ben bona, prenem nota a veure si ho trobem al mercat, un petonet
ResponEliminaSu, con esta calor no apetece ponerte mucho el delantal, eh?
ResponEliminaIvana, jo no coneixia aquesta varietat...
Gemma, la meva mare és una fan del mercat de Palamós, nosaltres hi anem molt pq estem a Sant Antoni.
Ester, a mi tb m'encanten les albergínies farcides!
Mar, la combinació és boníssima...mmmmm...
Gemma, esn apuntem al tour! jeje...a mi m'encanten els tomàquets de pebrot! :)
Angeles, aquí estamos...soportando está ola de calor...
Tere, la història també és important per gaudir d'un plat, oi?
Anna, doncs ja saps! A fer-lo i triunfar!
Cristina, quina ilu!!! Com tenim a la parelleta???
Mercè, jo era el primer cop que les veia!!! :)
Glòria, vaig fer servir ous de reig i uns rossinyols que tenia secs.
Pepa, A mi me encantan las berenjenas de todas las maneras:escalivada, rebozada, frita,...
Marta, ja vaig veure el teu post! :)
Txell, a mi també m'entusiasmen!
Delicias, i sinó en trobes, amb albergínies allargades o les que compris habiltualment!
Petunets,
Eva.
Una menja sempre increible, les alberginies. Són una delícia per la boca i el paladar. Fercides encara més i en carn ja no diguem i el formatge de cabra... Que vaigi de gust Eva. Josepb -menja de bacallà-
ResponEliminaAlbergínies albines??? Mai les havia vist...
ResponEliminaDeliciós aquest plat, m'encanta!
una abraçada
Albergínies albines? M'ha encantat aquesta recepta, ha de ser espectacular. Salut!!!!!
ResponEliminaeva, no coneixia les albergínies blanques, però per la forma s'assemblen a les que tenen con ratlles morades i blanques, no sé què tal de gust.
ResponEliminael que sí sé és que aquesta variant de les albergínies farcides, que a casa agraden molt, m'ha encantat.
Hola!!!! m´encanten les albergínies!!! i no les he preparat mai amb bolets, han de donar un gustet molt bo, ho provaré...també m´ha agradat molt l´explicació d´on ve el nom...petonets
ResponEliminaBones, boníssimes!!Fan un goig increible!!!
ResponEliminaPetonets maca!
Vanesuky.
Quines albergínies! No n' havia vist mai de blanques...
ResponEliminaMolt bona recepta, sobretot ara que aviat començarà la temporada de bolets.
ptns.
Nunca habia visto berengenas blancas
ResponEliminaSupongo que deben tener el mismo sabor que las moradas
bsss
Que curiós, no sabia aquesta història amb el nom italià... quines coses que es pensaven abans, oi? Je je je...
ResponEliminaEl farcit ha de ser boníssim i molt gustós, una combinació de sabors deliciosa.
mmmm les hauré de provar!
ResponEliminaespero que passis pel meu nou bloc, sóc totalment novata en això!
Josep, a casa també agaraden molt les alberginies...fetes de qualsevol manera!
ResponEliminaRubèn, ja ho veus, avui en dia hi ha de tot a la plaça, oi?
Olles i somriures, estava molt bona!
manel, el gust és més suau que el de les albergínies llarguies. Per això vaig opensar que estarien més bones farcides..
Mª José, sempre aprenem alguna cosa! ;)
Vanesuky, estaven de muerte..jejeje!!
AnnaFS, tens tota la raó...quan sigui el temps aquest plat serà un èxit assegurat!
Celes, el saborés más suave que el de las moradas.
Gemma, sisisi, molt curiós!!!!
L'art de la cuina, moltes gràcies per la teva visita. Ara em passo pel teu blog!
Petunets,
Eva.