Aquesta és una de les meves mermelades preferides, deixant de banda les clàssiques de maduixa i de pruna.
Normalment les mermelades i confitures les associem als esmorzars o berenars damunt una llesca de pa. Avui us proposo incoporar-la com a parella de formatges, encara que marida perfectament com acompanyament d'un plat de carn. M'encanta la brillantor que té i la seva dolçor. Us la recomano!!!
Amb aquesta recepta participo al hemc que aquest mes està dedicat a les "Conserves casolanes".
INGREDIENTS
- 1 kg de pebrots vermells
- sucre
- 1 branca de vainilla
- 1 llimona
- Escalivar al forn els pebrots vermells untats amb una mica d'oli.
- Un cop cuits, embolicar-los en paper d'alumini i deixar-los suar.
- Treure la pell i les llavors i reservar el suc que desprenen.
- Tallar els pebrots escalivats a trossos petits.
- Pesar la polpa i el suc en una balança.
- Abocar els pebrots en una cassola i posar-ho al foc.
- Quan comenci a bullir, afegir el sucre (calcular 600 gr per kg de pebrot) i la branca de vainilla oberta per la meitat al llarg.
- Afegir també una llimona pelada, sense la pell groga, ni la blanca ni llavors. Tallar-la a trossets ben petits.
- Coure durant 10 o 15 minuts remenant sovint perquè no s'enganxi.
PER OMPLIR ELS POTS:
- La confitura s'ha d'empotar en calent, en el moment que s'apaga el foc.
- Els pots han d'estar molt nets i completament secs. Rentar-los amb aigua molt calenta i deiaxr-los eixugar cap per avall sobre un drap de cuina net.
- Els pots s'omplen fins d'alt de tot, procurant que no quedin bombolles.
- Tapar el pot quan encara són calentes i girar-los cap per avall per fer el buit.
TORRADETES AMB FORMATGE DE CABRA I CONFITURA DE PEBROTS VERMELLS A LA VAINILLA
INGREDIENTS
- torradetes
- confitura de pebrots vermells a la vainilla
- formatge de cabra
- Disposar en una torradeta una rodanxa de formatge de cabra i al damunt la confitura.
Bon profit!!!
FONT: "70 confitures de Georgina Regàs".
Eva, una aportació fantàstica! I tota la raó, aquesta confitura ha de lligar molt bé amb formatge i plats de carn. Saps si el pebrot en format confitura repeteix?
ResponEliminaPetons!
Confitura de tomàquet si que l'he tastada, però de pebrots...serà qüestió de tastar-la
ResponEliminaUna abraçada
Ester
Mercè, doncs és que a mi mai em repetei el pebrot vermel...ni cru, ni escalivat, així que no sé que dir-te. Però ningú dels que l'ha provat mai s'ha queixat d'això...jiji!!! prova'l i em dius... ;)
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Ester, la de tomàquet també és boníssima...però aquesta de pebrot està taaaaan bona!!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Me encanta asar pimientos y luego pelarlos, pero luego tengo excedentes de "escalibada".Me ha encantado tu receta para hacer algo diferente y además ¡¡¡dulceeeee!!! y con queso.
ResponEliminaGracias y un saludo
ostres!! quina bona pinta!
ResponEliminasens dubte la provaré de fer a casa, m'encanten les confitures!
M'imagino el pebrot amb el formatge de cabra..m'agrada molt!!
ResponEliminaSalutacions
Jorge
http://pocohecho.wordpress.com/
Bon dia Eva,
ResponEliminaCrec que tots tenen raó, es una forma super original i diferent de fer una conserva! Aquesta me l'he d'apuntar!
Petonets!
Abans de veure la fotografia he pensat, amb formatge de cabra que bo ha d'estar. I ves per on, amb formatge de cabra l'has posat. Realment ha d'estar molt bona. Salut!!!
ResponEliminaAquesta confitura a casa va entusiasmar, i les torradetes amb formatge ummmmmmm!!!!!!!, delicioses i originals, fins i tot jo jo he fet la confitura un parell de vegades.
ResponEliminaQuines fotos!!!!!, el blocaires sembla que feu ademes un concurs de fotografia.
Petonets.
Mami
L'anonim soc jo, no se que ha passat que no he pogut posr el nom
ResponEliminaM' agrada molt fer conserves... i aquesta és tan original com bona, segur...i amb el formatge... deliciosa.
ResponEliminaptns.
Wow!!Quina confitura. Té un aspecte i color meravellós...I segur que està boníssim.
ResponEliminaNúria
No n'he menjat mai, però també pensava (abans d'acabar de llegir la teva aportació)que amb formatge devia estar boníssima.
ResponEliminaQuin color més bonic, i quina textura!
Aquesta setmana n'he fet de tomàquet perquè en tenia molts. Ara provaré la teva.
Una abraçada.
Con ese queso de cabra tiene que estar de muerte.No sé si me atreveré con la receta, nunca he hecho este tipo de confituras pero desde luego tiene un aspecto magnífico.
ResponEliminaVoy a seguir poniéndome al día.
Un abrazo,
María José.
Hola maca!! gràcies pel teu comentari!! la veritat que el passem genial!! aviat torno de les vacances renovada i amb moltes ganes d'aprendre i compartir moltisimes coses!! Un petó, Montse
ResponEliminaHola Eva, no saps com ens ha agradat la teva confitura de pebrot, ens sembla deliciosa. Molt bona aportació!!!! Una delicia pels sentits. Petons maca!
ResponEliminaMadre del amor hermoso, que confitura mas exquisita es toda una delicatessen, pero claro viniendo de ti que puedo esperar, felicidades guapetona, besos, pepa.
ResponEliminaCuinereta, bienvenida al blog!!! En casa hago pimientos escalivados cada semana, nos vuelven locos!!! Y esta confitura está riquísima...si la pruebas ya me contaras!
ResponEliminaL'art de la cuina, benvinguda també! Ja m'explicaras si la fas...
Pocohecho, la combinació amb el formatge és exquisita...i d'acompanyament de carn també!
Laura, jo des de que la vaig probar que és de les meves preferides!
Olles i somriures, marida genial!
Mama, sisisi, aquesta ja l'has adoptat en el teu receptari, eh??
AnnaFs, a mi també m'agrada molt fer-ne!
CocinArte, excate...té una brillantor fantàstica!
Margarida, que bona la mermelada de tomàquet!!! Estas feta una artista!
Maria José, ya ves que no tiene ningún secreto en la elaboración...es suepr fácil de hacer!
Vacapaca, disfruta molt!
La cuina vermella, si la proves ja veuras que és un vici Txell!
Pepa, cuando la hago siempre regalo un botecito a alguién...encuentro que es un regalo maravilloso, verdad?
Petunets,
Eva.
Qué mermelada más exótica y a la vez más sencilla has preparado... me parece genial hacerla de pimientos. Tengo que probarla, está claro.
ResponEliminaHasta ahora pensaba que las había probado casi de todo, pero esta no, no señora, esta no...
No se si te lo he dicho alguna vez, supongo que otras personas sí te lo habrán comentado, pero me encanta tu cocina, esa que nos enseñas en la foto de la colúmna lateral. Adoro el tono verde manzana de las paredes. Pero que muy bonita. Así da gusto cocinar, verdad?
Un abrazo.
Ummm ara mateix agafava una torradeta d´aquestes!!! aquesta confitura ha de tenir un sabor especial aromatitzada amb la vainilla, et copio la idea...petonets guapa!!!
ResponEliminaOhhh, quina aportació més bona que vau fer!!A mi no m'agraden els pebrots, però alguna vegada he tastat així en confitura, i una delicia!!!!
ResponEliminaPetons!!
Vanesuky.
que buena pinta, confitura de cebolla si oido antes pero de pebrots? nunca, y la combinacion con el queso de cabra, ahi si que ya lo acabaste de bordar,
ResponEliminapity
Mmmmm! Em sembla sentir-ne l'aroma des d'aquí. Senzillament deliciosa!
ResponEliminaque bona!!! i amb la vainilla, guauu!!!
ResponEliminapetonets
Conocía yo de tus confituras, que ricas...asi que me quedo con esta receta, para hacerla en breve, si es que me puedo meter en la cocina, que calor...
ResponEliminaBesos maca.
Muac
Eva, toalemnt d'acord amb tu! Els maridatges entre els formatges i les melmelades resulten increïbles, surten unes combinacions extraordinàries! I aquesta de pebrots amb el formatge de cabra ja me l'estic imaginant....
ResponEliminaEva, llàstima que no he vist la teva recepta fins ara, perquè durant l' estiu he tingut excedent de pebrots vermells, i m' hauria anat perfecte per conserva-los, m' ho apunto per la pròxima vegada que faci escalivada. Com diu la teva mare, les fotos són de concurs ;)
ResponElimina(Les albergínies amb carn i bolets fantàtiques!)
Un petó! Beth
Me gusta mucho el contrapunto que suelen aportar las confituras a los quesos o los foies. Además de las de tomate o la de violeta, sin duda una de las reinas es la de pimientos. Te quedó genial y aromatizada con vainilla tiene que ser una delicia auténtica.
ResponEliminaBesitos sin gluten
Mhmhmhmh!!
ResponEliminaEspero tenir temps per poder-la fer :P
(Que optimista sóc!! amb bessons que no paren d'explorar tota la casa gatejant...) jajaja
Una abraçada!! Us enyoroooooooooooo
Ostres!!! la convinació de pebrot amb vainilla no se m'hagués acudit mai!!! ETS UN GENI CULINARI!!! jejejejej...
ResponEliminaMil gràcies per aquesta recepta!!! m'ha deixat bocabadada!!!
Petonassos
Miel
Quina recepta més original. No se m'hauria ocorregut mai que es poguera fer confitura de pebrot vermell. Ha de ser molt bona. M'agrada molt la recepta que proposes. Salutacions
ResponEliminaBueno, pues me quedo con la receta. Tiene que estar estupenda además de muy original. Pero.... ¿Cuando vuelves? ¿Sigues de vacaciones?????? ¡Qué suerte! Un besazo. Sonia
ResponEliminaQue torrades tan delicioses!! jo sóc de les que els agrada donar-li un toc dolç al pollastre o al porc i aquesta melmelada li va que ni pintada!! Petons, Montse
ResponEliminaAquesta cau segur! N'he sentit parlar, i molt bé per cert...
ResponEliminaN'acabo de fer 2 potets, que bona que està!!!
ResponEliminaNomés llegir el nom vaig pensar que havia d'estar-ne, i el resultat no m'ha fallar. Gràcies!
Hola soy nueva, y hevleído tu mermelada de Pimiento rojo, seguro que la haré, quisiera saber tengo congelados de la temporada pasada pimientos escalibados, que tal elaborar una mermelada para darle salida, quizás cambie bastante l gusto por ser congelados, pero me puede salir buena?..espero que me saques de la duda, gracias y te sigo, me encanta tu blog de cocina. Gracias.
ResponEliminaClaudia, te quedará genial!!! No se notará la diferencia, no te preocupes! y menos trabajo que tendras...jejeje!! Ya me contaras el resultado!
ResponEliminaPetunets,
Eva.