I aquí teniu el pastís que vaig fer pel meu aniversari, el Pastís Sant Marc.
Pel que he llegit, el seu nom fa honor al Convent de Sant Marc de Lleó, els orígens es remunten al segle XII quan la Reina Sancha va fundar un temple i hospital pels pelegrins que feien el Camí de Santiago, encara que el pastís es comercialitza des de no fa gaires anys. És un pastís típic de les pastisseries de Lleó.
El pastís original és un bescuit de nata i iema, però en aquest cas, per fer-lo més a gust dels de casa, vaig fer una capa de trufa també.
És un pastís entretingut de fer, però el resultat és inmillorable!!
Podeu fer amb antelació la trufa, la iema i el bescuit, així el dia en qüestió només haureu de muntar la nata i fer el muntatge.
INGREDIENTS BESCUIT
- 3 ous, 2 rovells, 110 gr de sucre, un pessic de sal
- 120 gr de farina, 50 gr de pols d'ametlla, 1 culleradeta de llevat en pols, vainilla líquida
- 2 clares, 40 gr de sucre, un pessic de sal
- Muntar punt de relleu els ous, rovells, sucre i sal a punt de relleu.
- Afegir les farines i llevat tamisats.
- Muntar a punt de neu les clares amb el sucre i la sal.
- Amalgamar les clares al batut i abocar en un motlle de 26 cm previament engreixat i enfornar a 180º durant 40 minuts.
INGREDIENTS TRUFA CUITA
- 200 cc de nata per muntar
- 20 gr de sucre
- 60 gr de xocolata de cobertura negra
- Posar la xocolata en un bol.
- Posar a bullir en un cassó la nata i el sucre.
- Abocar sobre la xocolata i remenar fins que quedi fosa i freda.
- Deixar reposar a la nevera almenys 24 hores i muntar-la al moment d'utilitzar.
INGREDIENTS IEMA CLARA
- 200 gr d'ous
- 45 gr d'aigua
- un pessic de crémor tàrtar
- 170 gr de sucre
- Batre lleugeramnet els ous en un bol.
- Posar en un cassó el sucre, aigua i crémor i donar un bull.
- Abocar a raig fi damunt dels ous. Colar i retornar al foc sense deixar de remenar fins que la crema qualli.
- Abocar a sobre del marbre net per precipitar el refredament.
- Reservar en fred i tapada.
ALTRES INGREDIENTS
- 200 cc de nata per muntar, 1/2 full de gelatina, 25 gr de sucre llustre
- Ametlla filetejada previament torrada
- xarop (aigua i sucre) i licor
MUNTATGE
- Montar la nata amb el sucre i agefir la fulla de gelatina previament hidratada i fosa amb una mica de nata.
- Dividir horitzontalment el bescuit en 3 parts.
- Xopar la base del bescuit amb la mescla de xarop-licor i napar una capa de trufa.
- Cobrir amb la segona capa de bescuit, xopar-la amb la mescla de xarop-licor i napar-la amb la nata muntada.
- Tapar amb la tercera capa de bescuit, xopar la coberta i cobrir-la totalment amb la iema clara.
- Espolvorar amb sucre roig i cremar-la amb un bufador.
- Cobrir els laterals amb nata muntada, i decorar amb l'ametlla filetejada.
- Reservar a la nevera fins el moment de servir.
Bon profit!!!
FONT: Escola de Cuina Gormand
Nena
ResponEliminavaya pastis Sant Marc, que te marcaste, me parece una comida fantástica las que os disteis y la verdad un postre rotundo. Estoy pensando si para el aniversario 30 presentarme en Terrasa, a la voz, de pasabamos por aqui.
Que se manifieste tu madre que se puso morada
Petonets
Ains nena!!! El pastís de sant Marc es dels meus preferits...però mai ho he preparat jo sola...a veure si m'animo!!! que joveneta ets!!jejeje.
ResponEliminaPetons
Núria
Su, pues tendré que hablar con Riqui a ver si organiza esto de regalo para el año que viene...jeje!!! Yo de vosotros me reservaría ya el finde...;)
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Núria, amb les mans que tens, ja estas tardant!!! Està boníssim!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
M'encanta aquest pastís i t'ha quedat preciós
ResponEliminaUna abraçada
Ester
Nena, que bo, i segur que és baix en calories, oi?! Muac.
ResponEliminaQuina bona pinta!!!! De profesional !!! Et podries dedicar a fer pastissos!! Felicitats!!
ResponEliminaPerò que bo, que bo.I quinaa feinada, jo és que m'engreixo mirant el teu blog perquè aixó de ligth res, de res!
ResponEliminaPetonets
Eva, t'ha quedat de pastisseria!! I la teva versió amb la capa de trufa, m'agrada més. ;) jeje
ResponEliminaUn 10 per l'Eva!! :)
Petons!
Moltes felicitats baby! pels anyets i pel pastís, jo com la Su, l'any vinent em reservo un cap de setmana, que estic molt a prop teu eh!
ResponEliminaaccepto l'oferiment que em vas fer en el post anterior. ja estava convençut, però si no ho hagués estat, el sant marc m'hauria convençut del tot.
ResponEliminaEva,
ResponEliminaRotundament extraordinari aquest Sant Marc. Felicitats per partida doble (aniversari i pastís).
Una abraçada
Que rica tarta! T'ha quedat força bé. Salut!!!!!
ResponEliminaEva tiaaaa!!
ResponEliminaQue fort!! QUIN PASTISSSS!
Jo no puc mirar que arriba l'operació biquuini i pels blog només corren coses bones!! uffffff
Tons
P.D: Eva, on compres "crémor tàrtar"??
Gràcies
Por fin surt el pastissssssssssssss!!!
ResponEliminaBueno que puc dir, despres dels comentaris tan autentics que han dit els que no l'han tastat, imagina't jo que em vaig posar "morada" com diu la Su i te tota la rao, perque era espectacular i bonissiiiiiiiim.
Petonets
Mami
Noia, el pastís t´ha quedat preciós! Jo, com la Su i la somaral, el proper any m´apunto a la festa!
ResponEliminaPetons maca!
Deu ni dor la feinada però el resultat ben s'ho val ... té molt bon aspecte i suposo que en boca ja deu ser tot un 10
ResponEliminaSi tinc paciència i temps ... dues coses difícils de reunir, el faré sinó em deleitaré amb la teva foto ...
Petonets
mar
Ole ole ole! Estava esperant amb moltes ganes la recepta d'aquest pastís!!!!!!
ResponEliminaT'ha quedat genial, tens raó que porta una mica de feina, però el resultat bé s'ho val, oi?
Ara que estic pensant ja en la Mona, t'has fixat que s'assembla força a la típica mona de yema?
Felicitats un altre cop!
Uau, Eva! Quina passada de pastís!
ResponEliminaUn dubte: què és el cremor tàrtar?? Per a què serveix??
Ester, doncs ja saps: manos a la obra!
ResponEliminaTxell, ideal per fer operació bikini!! jejeje!!
Vacapaca, moltes gràcies guapa!!!
Maia, és qüestió de provar un trosset petit!!
Mercè, és que a casa agrada moltíssim la trufa...i com que havia vist varies versions que en portaven...doncs no m'ho vaig pensar!
Somaral, doncs benvinguda seras!!! Això si, haurem de fer 2 pastissos!!! ;)
Manel, me'n alegro molt que el menú hagi estat del teu teu gust!!! Me lo apunto!!! :)
Josep, moltes gràcies!!! A casa som molt de dolç, així que era fàcil que fos de l'agrat de tothom! ;)
Olles i somriures, gràcies!
Anna, el crèmor tàrtar jo el compro en una farmacia...sisisi, as sentit bé! Si no en trobes, pots substituir-lo per unes gotes de suc de llimona!
Mama, doncs ara prepara't per la Mona...jijiji!!
Marta, moltes gràcies guapa!! Doncs invitada també estas!! Els 30 bé s'ho valdran, no? jeje!
Mar, és entretingut de fer, però com pots avançar feina el dia abans, no és tan laboriós...anima't a fer-lo!!
Gemma, vaig pensar excatament el mateix que tu quan l'estava fent!!! És més, la recepta de la trufa i la iema és la que faig servir per fer la Mona!!
Petunets,
Eva.
La Divina, el crémor tàrtar és un àcid. Els pots trobar en farmacies o sinó substituir per une gotes de suc de llimona (també és un àcid). Serveix en altres coses en pastisseria per estabilitzar les clares d'ou, aumentar el volum de les masses i impedir la cristalització del sucre. També s'utilitza molt per fer la glasa real.
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Què puc dir que no t'hagin dit abans?. Sensacional!. Però hi ha una cosa que no entenc: quan parles de la trufa cuita, què vol dir no muntar-la fins al moment d'utilitzar?. És que a més de fer la barreja de nata, sucre i xocolata, després s'ha de muntar com si fossin clares d'ou?.
ResponEliminaGràcies per endavant per l'explicació.
Glòria, exacte! Si no la muntessis aquesta trufa cuita et serviria per exemple per fer trufes. S'anomena cuita ja que la nata la bulls i per tant està cuita. Per fer-la servir, després d'haver-la guardat almenys 24 hores a la nevera, l'has de muntar com si fos nata, la poses dintre d'una màniga pastissera i ja la tens llesta per fer servir. És millor muntar-la al moment d'utilitzar, ja que si la muntes i la tornes a guardar, la xocolata pren i se't quedarà molt dura.
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Hola, He fet una visita pel teu blog i he vist en el menu del teu cumple un plat que es diu "Maó en codony" m'ha fet gracia perque jo soc de Maó. També es mol tipic el menjar sobrasada amb mel.
ResponEliminaFelicitats
No havia sentit mai parlar d' un pastis Sant Marc. De tota manera, el meu germà i el meu nebot es diuen Marc i aquest pastís crec que els agradaria. Ara falta veure si em surt bé, segur que com a tu no donçs t' ha quedat perfecte.
ResponEliminaptns.
Quina xulada, em sembla que jo també m'apunto pels 30, segun, jajaja
ResponEliminaHola Eva!!
ResponEliminaDoncs quin pastis més impresionant que vas fer! Em doneu una enveja! A tothom li queda super ben acabadet i a mi se'm desmonta en l'últim moment! jejejeej!!Ja tinc excusa per començar a demanar material per acabar pastissos i que em quedin tan xulos! segur que de sabor eren també impresionant!
Petonets!
Laura
Madre Mía seguro que esta tarta estaba riquísima, por que de aspecto esta inmejorable, felicidades guapetona, besos pepa.
ResponEliminaFelicitats, per l'aniversari i per haver fet un pastís tan bo com aquest!
ResponEliminaTé tots els ingredients que a mi m'agraden.
Petons
Boníssim!!! Salutacions
ResponEliminaPer favor!!!! (amb quatre admiracions en lloc de tres, i encara n'hi afegiré quatre més: !!!!)
ResponEliminaAixò ja és alta cuina. Quin nivellarro!!!!
Hola,un cop més.
ResponEliminaAra només entro a casa teva per dir-te que si et passes pel meu bloc podràs recollir una cosa.
Gràcies.
Petonets.
Madre mía!!! eso tiene que ser pecado y ahora que estamos en Semana Santa no nos está permitido pecar tan descaradamente. No sé si podré aguantar o finalmente seré una pecadora más...
ResponEliminaBesos.
Te ha quedado fantástico, parece de pastelería,enhorabuena.
ResponEliminaEres una artista.Esta es una tarta 5 estrellas.Yo la tengo pendiente desde hace mucho pero le tengo un poco de respeto.
ResponEliminaTe ha quedado de maravilla.¡ Qué envivia ....!
Un besuco,
María José.
Aaaaah..., caram això és molt "pufessional"! Moltes gràcies per l'aclariment, m'havies deixat ben intrigada.
ResponEliminaUna abraçada!
Pues supongo que lo primerito de todo es un
ResponEliminaFELICIDADES!!!!!!!!!!!!
Y luego decirte que este pastel de San Marcos está genial. Me parece también fabuloso que le añadieras la trufa para adaptarlo a vuestros gustos, porque en eso consiste la cocina, en variar para adaptar y de ahí salen variantes infitinas y fabulosas. Tu tarta es una buena muestra de ello.
Besitos sin gluten
Ostres nena vaja tarta espectacular vas preparar...no l´he fet encara i mira que em tira la recepta eh!!!! i m´agrada molt els canvis que has fet, m´ho apunto tot tot tot...un petonàs!!!!
ResponEliminaEspectacular Eva!! De professional!
ResponEliminaCeles, benvinguda i gràcies per la teva visita!!! Ets de maó? Quin gran formatge! ;) Ara mateix vaig a fer una visita al teu blog!
ResponEliminaAnnaFS, tens l'excusa perfecte, ja veuras com triunfaras!!!
Ara, no vindrà d'un més...jejeje!!
Laura, tothom té "fracassos" a la cuina...però ja veuras que aquest pastís no és gens complicat...només una mica entretingut.
Pepa, muchas gracias guapa!!
Margarida, tu si que fas uns pastissos excel.lents! I mil gràcies epr pensar en mi pel premi!
Francesc, gràcies!!
Enric, com diria la gemma, ets un exagerat!!!! :)
Silvia, muchas gracias por tu visita !! Pecar es bueno mujer...jejeje!!!
Mª Jesús, bienvenida y muchas gracias!!
La Divina, ja ho saps...cap a la farmacia a comprar-ne! ;)
Zerogluten, es que en casa la trufa nos chifla!!!! J
Maria jose, a evure si t’animes, que val la pena!!
Rubèn, gràcies!!
Petunets,
Eva.