26/3/09

MONGETES DEL GANXET AMB CLOÏSSES



De segón plat pel meu aniversari vaig fer Mongetes del Ganxet amb cloïsses, un plat típic de quaresma.

Les Mongetes del Ganxet són les "Rolls Royce" de les mongetes. De forma tipicament arronyonada o de ganxo i plana, de pell inapreciable, està qualificada per molts cuiners com la millor mongeta produïda a Espanya.

Aquest tipus de mongeta es cultiva de forma totalment artesanal, amb la llavor seleccionada de l'autèntica Mongeta del Ganxet tradicional. Ademés, destaca pels seus valors proteínics, de fibra i baix en greixos respecte altres mongetes.

El plat va resultar deliciós, i com podeu veure, fins i tot la Berta li va encantar!!!!



INGREDIENTS

  • 1 kg de mongetes del ganxet
  • 4 fulles de sàlvia
  • 2 cebes tendres
  • 4 alls sense pelar
  • 2 pastanagues
  • 2 pebrots verds
  • 2 porros
  • 2 tomàquests vermells
  • 100 cc d'oli
  • aigua mineral
  • 1 kg de cloïsses
  1. La vigilia, netejar les mongetes i remullar-les en aigua mineral freda durant 12-14 hores (han de doblar el seu volum).
  2. Tallar brunoise la ceba, la pastanaga, el pebrot verd i el porro.
  3. Posar les mongetes escorregudes en una cassola, agregar els alls, el tomàquet sencer, la sàlvia, les verdures tallades, l'oli i l'aigua mineral freda 2 dits per sobre del volum total.
  4. Tapar i posar-ho a coure a foc molt lent durant 1 hora i mitja (o fins que estiguin cuites).
  5. Durant la cocció, afegir un vas d'aigua freda per "espantar-les". Repetir el procés 3 cops.
  6. Retirar el tomàquet i unes quantes mongetes i passar-ho pel colador per tal de donar densitat i color al suc.
  7. Condimentar amb sal i sucre, retirar la fulla de sàlvia i reservar.
  8. Posar a purgar les cloïsses amb aigua amb sal durant una estona.
  9. En una paella posar un raig d'oli i afegir les cloïsses. Tapar i deixar fins que s'obrin les cloïsses.
  10. Disposar les cloïsses a la cassola amb les mongetes, colar el suc i afegir-lo també.
  11. Posar-ho uns instants al foc perquè fagi el xup-xup tot plegat.
  12. Servir-ho tot seguit.

Bon profit!

FONT: Escola de Cuina Gormand.

41 comentaris:

  1. Un plst digne dels millors restaurants, de categoria, si senyora
    Una abraçada
    Ester

    ResponElimina
  2. mai he tastat aquest combinació! la tinc que probar!
    petons

    ResponElimina
  3. Eva, quina nostàlgia m'has fet venir! Aquest és un dels plats que la meva mare ens feia per aquesta època. I que bones són les mongetes del ganxet, oi?!
    Fantàstica recepta! I unes fotos 10!
    Per cert, una nebodeta moooooolt mona, com la seva tieta! ;)
    Petons!

    ResponElimina
  4. Hola mona
    Iba a cerrar el ordenador y digo, voy a ver si ha puesto esta cocinera algo...jiji y efectivamente.
    Una amiga queridísima me regalo unas mongetes del ganxet que las disfrutamos mucho, yo las puse con caza y ella ya me hablaba de las excelencias de estas mongetes.
    Por cierto mi sobrino de 3 años que es un bandido, no come de nada, le voy yo a poner al foto de la nena, pa que aprenda.
    Bueno que paseis buen fin de semana, jiji

    Besos, hips con olorcillo a resolí

    ResponElimina
  5. Anònim26/3/09

    Eva, una vegada mes et felicito, i no soc pilota!!! però estaben delicioses i les fotos una monadaaaaaaaaaaaaaaaa!!.

    Petonets.

    Mami.

    ResponElimina
  6. Eva! m'has animat aquest any per divendres Sant ho faré i també i poc posar uns talls de bacalla?

    Tons

    ResponElimina
  7. Boníssimes aquestes montgetes. Jo en faig unes molt semblants. Però les meves flles, que són força ganàpies no les tasten...Quan veig aquesta nena tan bufona que se les menja....
    ptns.

    ResponElimina
  8. Hola Eva tienes toda la razón, estas judías son de lo mejorcito de España, y seguro que cocinandolas tu quedaron buenísimas , y Berta guapísima, besitos pepa.

    ResponElimina
  9. Un plat deliciós. La meva mare en pau descansi no acceptava altra mongeta que no fos la del ganxet. La feia bullida o si voliem passada per la paella amb uns bons talls de ventresca i de tall: botifarra. Aquest solia ser el plat del dia 24 de Desembre i el feia prou abundant com per poder-ne repetir fins que el cor i l'estòmac diguessin prou.
    Ja veus quants records m'has fet venir amb la deliciosa imatge de les mongetes amb cloïsses.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  10. Ester, un plat que hem de tornar a recuperar!!!

    Ivana, està deliciós!! I mira que jo no sóc gaire d'estofats...

    Mercè, son boníssimes...super fines i no se'ls hi nota gens la pell!!! La Berta està per menjar-se'la també!!! jijiji!!

    Su, así que has probado las famosas mongetes del ganxet??? Así me gusta...que Cuenca y Cataluña vayan de la mano!!! Tu sobrinito no come??? No me lo creo teniendote a ti como tita... ;) Que paseis un buen finde igualmente...jiji!!!

    Mama, al papa sobretot li va encantar que va repetir!!! La Bertita moníssimaaaaa!!!

    Anna, boníssim amb bacallà o rap. Jo de tu primer l'enfarinaria i el passaria per la paella.

    AnnaFS, no et pensis, les grans no les van probar...però la petita és una comilona!!! ;)

    Pepa, a que estan buenas??? Me encanta sobretodo que la piel no se les nota nada y tienen una textura muy suave...

    Glòria, me'n alegro moltíssim que t'hagi portat tants bons records aquest plat...i és que era un clàssic de moltes cases, oi?

    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  11. M'encanta la recepta quasi bé ho pots fer de plat únic si l'acompanyes amb alguna pijadeta de primer ... si si el probarem

    Petonets
    mar

    ResponElimina
  12. MMhh nena, quin plat més deliciós, d' allò més fi, les mongetes del ganxet eren les preferides a casa dels meus avis...la teva Neboda està per menjar-se-la, veig que és de tant bon menjar com la Júlia, que amb un any i mig ja em diu que vol repetir i tot!

    Un petó guapa!
    Beth

    ResponElimina
  13. Mmmmmmmmmmm que bones, i la nena també menjava mongetes?

    ResponElimina
  14. Quina bona pinta que fan.
    Deiciós.
    Petons maca.
    Margot

    ResponElimina
  15. Les mongetes són d'aquelles poques coses que no m'agraden de menjar... tot i que reconec que les del ganxet són la creme de la creme de les mongetes. Però en el meu cas, em menjaria les cloïsses i deixaria les mongetes, je je je...
    Això sí, quan tens convidats, cal apartar els gustos personals i fer el que agrada a la majoria, oi?
    Felicitats un altre cop per aquest menú d'aniversari tan suculent!

    ResponElimina
  16. Ui sí, quina combinació més requetebona vas fer, sigui per celebrar aniversari o per fer festa plena. Molt bona recepta, princesa..
    Petons a tu i a la bebita..

    ResponElimina
  17. Eva, no coneixia les mongetes del ganxet fins que La cuina vermella va parlat en el seu post. Visc a Barcelona però soc de Málaga així que em falta una mica de cultura gastronomica catalana. Poc a poc i amb plat com el teu aniré entrant.
    Té una pinta molt bona la teva recepta.
    Petons maca!

    ResponElimina
  18. Eva!! No les he provat..però tinc ganes....he vist que són molt cares, pero vull provar-les a veure si val la pena...i amb cloisses em semble lo más de lo mas!!

    Petonets
    Núria

    ResponElimina
  19. Que bones les mongetes del ganxet,Eva ets una cuinera fantástica.
    Quan he vist les fotos i he llegit la recepta m'ha agafat una salivera...
    Això es tota una lliçó de cuina tradicional que hauriem de tindre més present!
    Un peto
    Rosa M

    ResponElimina
  20. Eva; les mongetes del ganxet són úniques, jo m'he les vaig a buscar a un pagés jubilat de Montornés del Vallés s'he la fa ell pel seu consum ... i unes quàntes més per els clients de tota la vida... són una delicia poguer-les menja.
    Aquest és un plat que pòdem dir no mar i muntanya. Sinó mar i terra. Josepb -menja de bacallà-

    ResponElimina
  21. Bé, bé, bé!. Ja tenim el segon plat del teu aniversari i si les va tastar la Berta i li van agradar, garantia d'èxit. Ara només ens queda la recepta del pastís, perquè... ens la donaràs, oi?.

    Fins aviat

    ResponElimina
  22. Estimada, un aplaudiment molt fort per aquesta cuinera tan bona. Una recepta única, amb un ingredient de primera!! Espero que ho hagis passat molt bé. Nosaltres us hem trobat molt a faltar.
    un petó guapa!

    ResponElimina
  23. Aquest plat sempre ha agradat a casa meva. Salut!!!!

    ResponElimina
  24. qué ricas las judías, no conocía estas del Ganxet, a mí me pillan más cerca las de Barco de Ávila jajajaja

    Qué bonita que es Berta!

    ResponElimina
  25. Hola Eva.
    He aprendido mucho con tu guiso. Me ha llamado la atención la salvia. Aquí tus judias las llamamos alubias, las judias son una verdura , alargadas y verdes.
    Bueno, sean como sean, las disfrutasteis en familia, como tiene que ser.
    Un abrazo,
    María José

    ResponElimina
  26. Mar, i tant!! Les mongetes atipen molt!!

    Beth, i quina sort de que siguin bones menjant, oi???

    Ara, es menjava el suc i les mongetes aixafades...jeje!!

    Margot, moltes gràcies!!

    Gemma, t'ho ho has dit, ens hem d'adaptar...i com que venien els avis i les mongetes són fàcils de menjar...jejeje!!!

    Maria, una recepta de sempre...

    Marta, doncs per ser de màlaga escrius perfectament el català!!! Fa molt que vius aquí??

    Núria, doncs si, comparades amb les altres són caríssimes!! pero val la pena...no tenen res a veure!

    Maia, de tant en tant ve de gust recuperar plats de sempre, oi??? I quina millor ocasuió que quan ve la familia!

    Josep, exacte: mar i terra!!! Jo també els hi compro a una pagesa que les cultiva ella, així també t'assegures que són d'aquesta temporada...

    Glòria, i tant que donaré la recepta del pastís!!! ;)

    La Cuina Vermella, ens haurem de comprar el llibre que recomanaveu vosaltres de les mongetes del ganxet, no creus??? jeje!!

    Olles i somriures, és que està moooolt bo!!

    SandeeA, si tienes algún día la oportunidad de comprarlas no lo dudes!!

    Maria José, aquí las "mongetes seques" son las alubias y las "mongetes verdes" las judías...lo que aprendemos, eh??? La sálvia va muy bien ponerla en el guiso de las legumbres ya que una de sus propiedades es evitar las flatulencias y mejorar la digestión...jijiji!!!

    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  27. bon colofó al menú d'aniversari. a mi m'encanten les mongetes amb cloïsses, i no ho dic pas per res...

    ResponElimina
  28. ...felicitats per l'aniversari...els convidats se'n debien llepar els dits no?

    Ptnts!

    ResponElimina
  29. Mongetes del ganxet amb cloïses!
    Boníssim!!!! M'encanta la combinació.
    Quina sort que tenim de tenir aquests ingredients tan a prop!
    Un petonet!!!

    ResponElimina
  30. Pues que quieres que te diga guapa, que me gustan mucho tus mongetes, pero lo que más me gusta es tu pequeña Berta, que creo que es una auténtica princesa!
    Besitos sin gluten

    ResponElimina
  31. Les mongetes del ganxet són una exquisidesa, tant, que fins i tot bullides i amanides amb un raig d’oli cru, la seva mantegositat i sabor les fa úniques.

    La combinació amb cloïsses -jo l’he fet però amb una recepta diferent- és tot un encert. No et càpiga cap dubte que, per a una propera ocasió, tindré en compte aquesta manera de preparar-les.

    ResponElimina
  32. UMMMMMMM que bones les mongetes del ganxet!!!!!!!Guardo la recepta a pendents!
    Ptnts

    ResponElimina
  33. Que bones t'han quedat, amb les cloïsses....hummmm!!

    Que bufó!!

    Petons.

    ResponElimina
  34. Com m'agraden aquests plats , em recorden a les sopes d'alls amb almejes.
    Felicitats per aquest plat, penso copiar-lo!!!

    ResponElimina
  35. que bonàs aquestes mongetes,,mm les faré aviat,un peto..per cert la Berta esta guapisima.

    ResponElimina
  36. Si senyora! En poques ocasions he menjat peix amb llegums... Qüestió de dies, ara que tinc aquesta nova recepta! Molt bé Eva

    ResponElimina
  37. Que pinta!! Pero no sólo las Mongetes ... me he dado una vueltecita por tu blog ... y tienes cosas riquisimas! Con tu permiso copio ideas! Gracias!

    ResponElimina
  38. Manel, doncs el pròxim cop vens a dinar!!!

    Marta, va ser un èxit rotund!

    Illetapitita, penso com tu, és una sort els productes tan magnífics que tenim!

    Zerogluten, berta es mi sobrinita...nosotros de momento no nos animamos...jejeje!

    Enric, tens tota la raó!!! soles ja estan boníssimes!!

    Xaro, ja em diras si les fas!

    Vanesuky, realment bones!

    Dolors, ja em diras si el proves!

    Elena, a que és molt guapa?? Amor de tieta!!

    Rubèn, és un clàssic aquest plat...i més ara per quaresma!

    Vacapaca, muchas gracias por tu visita!!! Bienvenida!

    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  39. Hola Eva, delicoso plato y deliciosa Berta!!
    Siempre que voy a Cataluña ó viene mi hijo le encargo las mongetes del ganxet, tienen una cremosidad fuera de lo normal. También tengo en mi blog una receta con estas mongetes, pero secas.
    Enhorabuena por el plato. Un beso

    ResponElimina
  40. Hola Eva, dentro de muy poco nos van a proporcionar mongetes del ganxet y ya te diremos. Este plato promete porque todos los ingredientes nos encantan, y si ya dices tú también que en esta judía apenas se aprecia la piel, nos ponemos aún más contentos. Nos gustan mucho tus recetas. Un saludo.

    ResponElimina
  41. Cralos, muchas gracias por tu visita!! Seguro que no os defraudan cuando las probeis...son realmente exquisitas!!!

    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina