Avui us presento un plat amb molta història per a casa meva i és que sempre que el meu pare ens hi porta, sempre demanem aquest plat. De ben segur que molts barcelonins, i els que no ho som, el coneixereu. És un plat clàssic del Restaurant Senyor Parellada que si no hi heu anat mai, us el recomano!!! Fan una cuina tradicional catalana, i plats típics com el que avui us presento, els canelons de la Fonda Europa, o les olives negres servides en una paperina com aperitiu...
Nota: Com bé ens ha explicat la meva mare als comentaris, es diu aixi el plat perquè un dels clients habituals, l'advocat Solé, mes o menys pels anys 50 i quan era fonda, sempre volia els macarrons cuinats d'aquesta manera, i en homenatge a ell li van posar el seu nom.
És un plat de pasta amb espinacs, bacon i crema de llet. Un plat fàcil, econòmic i deliciós...no deixeu de probar-lo!
- 400 de macarrons
- 200 gr d'espinacs frescos
- 200 gr de bacon tallat a trossos
- 4 tomàquets pera
- 250 - 300 cc de nata líquida
- 1 gra d'all a làmines
- 40 gr de mantega
- Rentar els espinacs, centrifugar les fulles i reservar.
- Posar a bullir els macarrons en aigua salada. El temps de cocció dependrà del fabricant. Un cop cuits, escórrer'ls.
- Escaldar els tomàquets. Pelar-los i treure les llavors. Tallar-los a daus.
- En una paella amb la mantega, afegir l'all a làmines i quan es comenci a daurar, afegir el bacon i coure uns minuts.
- Afegir el tomàquet i sofregir. Condimentar amb sal i pebre.
- Abocar els macarrons a la paella i afegir la crema de llet i deixar reduir 5 minuts la salsa.
- Tallar les espinacs a juliana.
- Retirar la paella del foc i afegir les espinacs. Remoure i servir.
Bon profit!!!
Eva; -El cullerot festuc- Tens tota la raó, -i per doble motiu- és un plat deliciós, doncs jo he estat en aquest restaurant i he provat aquest plat. Bona recepta Eva¡. Que vaigui de gust Josepb. -menja de bacallà-
ResponEliminaHola Eva, molt bo, jo no he estar asquest restaurant.
ResponEliminaLe dit a l' Ivana que a veure si ens veiem per le fire modornista i ens reconexem.
Petons maca.
Margot
molt bó! tampoc conec el restaurant, però m'ho apunto!!
ResponEliminaper cert, a la Margot si que la puc reconeixe però a tu?? no sé!
a disfrutar de la fira, tot i que está un mica gris!
petons
Eva, aquest plat si que es un clasic sempre que anem al Senyor de Perelada.
ResponEliminaEs diu aixi per que un dels clients habituals, el advocat Sole, mes o menys pels anys 50 i cuan era fonda, sempre volia els macarrons cuinats d'aquesta manera, i en homenatge amb ell li van posar el seu nom.
Eva, ja saps que al papa li agraden molt aquestes històries.
T'ha quedat excel.lent el plat i la presentació.
Petonets.
Mami
Un plat molt complert i segur que molt bo
ResponEliminaMoltes felicitats
Ester
Apa, jo no conec aquest restaurant :(
ResponEliminaLes històries dels plats amb tradició són molt boniques , oi?
A més, aquests macarrons fan tan bona pinta que no m'estranya gens que repetiu cada cop que hi aneu.
!!!!!!!
ResponEliminaMira-te-la: És la tecla d’admiració, que ja va sola quan entra al teu bloc i et diu “Hola!”
¿Saps, Eva, que aquesta tecla es va enfadar molt amb mi pel darrer comentari que et vaig enviar, titllant-me fins i tot de bocamoll perquè, segons ella, no t’havia d’haver de dit res sobre que sempre se’m queixava quan t’escrivia un comentari perquè havia de treballar més que les altres tecles?
!!!!!!!!
Sí, dona, si... (disculpa, Eva: estic parlant amb la tecla): Ja s’ho va imaginar, l’Eva, que quan et vas queixar és perquè en aquell moment estaves de mala lluna!
!!!!!!!!!!!!!!
Que no, dona.... que ja ho sap, l’Eva, que no l’estàs raspallant, i que tant el pa de Sant Jordi que va fer com aquests sublims macarrons del Senyor Parellada que hi ha en el darrer post són dues propostes magnífiques i rebén explicades.
!!!!!!!!
Què dius que li pregunti?
!!!!!!!!!!
Mira que ets una tecla tossuda, eh?... I és clar que li preguntaré, i ja veuràs com no t’he enganyat:
Eva: Diu la tecla d’admiració que et pregunti si és cert que no ets cap professional de la cuina. Jo ja li he dit no sé quantes vegades que no, que no ho ets, però digues-li tu, per favor, perquè em calli d’una vegada.
!!!!!!!!!
Diu que et digui adéu de part seva i, de part meva, rep un petó.
!!!!!!!!
D'acord, d'acord: Cinc admiracions més, va: !!!!!
Ai, Senyor! El que s’ha de fer per tenir contentes les tecles, oi?
Eva, qué pinta más deliciosa!!! No sabía que tu mamá también era blogger jajajajaj
ResponEliminaUmmm!! quina gana m'està entrant amb aquests macarrons!!
ResponEliminaQuina pinta!! M'apunto la recepta!
Petons!
Com al teu pare ens apassionen aquestes històries, i més si estan relacionades amb l'acte de menjar.
ResponEliminaBoníssim restaurant, i com no Eva, boníssima recepta.
Petons.
M'encanta la convinació, segur que estan bonissims, caldrá probar-los. Petonets guapa.
ResponEliminaEva, doncs jo no hi he estat!! Però es veu un plat ben senzill i amb els ingredients que porta ha de ser ben bo!!
ResponEliminaPetons!
El macarrons combinats amb aquests espinacs han de ser boníssims.
ResponEliminaNo hi he estat en aquest restaurant, però podré provar una recepta seva gràcies a tu.
ptns.
Josep, jo sempre que hi vaig espero ansiosa la paperina d'olives i els macarrons...que bons que són!!!
ResponEliminaMargot, que maca la Fira Modernista pero amb tanta gent...crec que és impossible coincidir! ;)
Ivana, doncs jo com tu...si hem de buscar un ós i una gallina...ho portem clar!!! jajaja!!!
Mama, moltes gràcies per la història del plat, he posat una nota a l'entrada del post! A veure si el papa monta una sortida i ens hi porta...que ja tinc ganes de tornar!!! Que et sembla??? jejeje!!
Ester, és realment bo!
Gemma, si un dia pots ves-hi! A casa ens agrada moltíssim!!! I tant, els plats amb història son més bons...
Enric, al final les tecles se't posaran a vaga!!! jejeje!!! Ets super EXAGERAT!!! ;) I tu suposo que si coneixes el restaurant, no?
SandeeA, mi madre está super puesta...ya ves...es una fiel seguidora! ;)
Laura, ja veuras que bona és!!
Parella, les històries d'aquests plat fan que en gaudim més, oi?
Ara, m'encanteeeen!!
Marcè, t'agafa una mica lluny...pero el pots fer a casa sense problemes!
AnnaFS, ja em diràs que et semblen!
Petunets,
Eva.
Macarrons amb espinacs, ostres tenen que estar molt bons, be i amb els altres ingredients. A provar-lo ràpid!!
ResponEliminapetons
Ostres fa molt de temps que no hi vaig al Senyor de Perellada, però si que recordo que si menjava molt bé.
ResponEliminaFantàstics aquest canalons!!!
Ptnts
Eva, hem anat moltes vagades al Senyor Perellada i ens agrada molt. Els macarrons mai ho hem demanat però fan una pinta...molt bons!
ResponEliminaPetons
Eva un plat molt atractiu!!! es veu molt cremos .... ummmmm molt bo!
ResponEliminaQuan la Núria, la meva filla, ha vist aquesta recepta m'ha dit: "Mira, mira, aquesta sí que és bona. Apunta-la, que l'has de fer!" I jo que he llegit el títol depressa he dit "Però si porta alvocat!" (és una fruita que no ens agrada) , i em diu "Alvocat? No, que és d'un advocat!"
ResponEliminaO sigui, que vaig a buscar el bloc, i aquesta mateixa setmana cau.
Un pertó.
Mandame -por la cuenta que te trae, jiji- un par de tupper para mi maridin.
ResponEliminaAcompañados de una Yuste, vamos, para el manjar de Dioses!!
Muac muac
I vés per on, que jo sense saber-ho faig aquests macarrons Solé des de fa temps, i resulta que tenen una història ben bonica, a partir d' ara ja els anomenaré Macarrons Advocat Solé!
ResponEliminaUn petó! Beth
Para mi esto es un plato perfecto, me encanta la pasta y con espinacas quedan tan atractivos, además de dar un sabor....
ResponEliminaUn gusto disfutar tu receta.
Besotes.
Excel.lent restaurant Eva si senyor .... i els macarrons ja poden anar fent una ració ... o dues ...
ResponEliminapetonets
mar
Apa Eva! Quins macarrons!!
ResponEliminaEns apuntem el restaurant per quan pugem a BCN.
Records
Jo, pues estupendo!!!
ResponEliminaAdemás que me viene de perlas para la cenita de esta noche. Tengo unas espinacas que se están poniendo tristes de esperar en el frigo. ¡Gracias!!!!
Besos. Sonia
Me encanta este plato,me gusta mucho la pasta con nata, y me encantan las espinacas.Cuando dices un 'gra' de ajo, te refieres a un diente no? Y las espinacas las pones frescas verdad?? Gracias y besos!!
ResponEliminaPues no tenía mal gusto el Sr. Solé, porque es un platazo de macarrones como la copa de un pino, de ingredientes sencillos pero bien avenidos.
ResponEliminaApunto la receta porque esta es de la que te resuelven más de un día en la cocina.
Besitos sin gluten
eva, fantàstics els macarrons de l'advocat solé que porten el nom del polític solé sabarís. m'han recordat una època que sovintejava per feina el senyor perellada i m'he adonat que ja fa massa que no hi vaig, però procuraré posar-hi remei aviat ;)
ResponEliminaNena...la d'historia que apren un per aquests blogs, no? Ara ja sabrem qui és l'advocat aquest quan ens parlin del plat ...i després diran que els que cuinem no ens dediquem a res més...
ResponEliminaPetons.. ( a la que em descuido dos dies de mirar els blogs, no arribo amb tantes bones receptes de tots.. )
Hola Eva.
ResponEliminaVerás, a mi las espinacas ...como que no ,pero reconozco que así, camufladas....dejaba yo mi dieta ahora mismo para comerme un buen plato.
Un abrazo,
María José.
Ui, quina pinta més bona que t'ha quedat! A mi m'encanta el Parellada, però no els havia tastat mai aquests macarrons.
ResponEliminaLi faré al meu Advocat i segur que li meravellaran, ni que sigui per gremialisme!!!
ep! M'apunto el restaurant i la recepta!
ResponEliminaPetons
Quina bona recepta, fàcil, ràpida, bona, i m'ha solucionat el dinar d'avui, ens acabem de fotre un platot cadascun i estaven boníssimssssss!!!! Bé, jo he fet una petita variació, he posat rúcula en comptes d'espinacs (ahir no ens vaig trobar) i la veritat és que li donen un gustet molt bo. Un altre dia el faré amb espinacs perquè segur que repetim. MOLTES GRÀCIES MONTE!!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaM'encanta aquesta proposta!!!
ResponEliminaDolors, si els proves segur que repetiras!
ResponEliminaXaro, son macarrons no canelons! jejeje!!
Marta, epròxim cop que hi vagis, demana'ls...ja veuras que bons son!
Vacapaca, una recepta per deixar el plat ben net!
Margarida, ja m'explicaras si els fas! A casa ens encanten!!!
Su, yo os mando un tupper, la cerveza y postre!!! Que no está la cosa para que Mac se me ponga en hulega...jejeje!!!
Beth, ja els feies?? Quina gràcia!!! Doncs ara ja els pots batejar!
TRota, un plato de lo mas compelto...y rico rico!!
Mar, aviat els hauré de tornar a fer que ja els demanen..jijiji!!!
Anna, segur que us agradarà molt!!
Sonia, pues a darle salida a las espinacas rapidamente!!
Laura, bienvenida!! sisisi, es un diente de ajo y las espinacas eran frescas, de éstas que venden en bolsa.
Zerogluten, tardas 5 minutos en tener un lato de alto standing! :)
Manel, jo també tinc ganes de tornar...quin gran restaurant!
Maria, és que és bonic saber s¡on ve la història d'un plat!!! Pero si els que cuinem sabem de tot...fins i tot de química!!
Maria José, nada...que los tienes que probar!! A mi marido tampoco le gustan las espinacas...y este plato es de sus favoritos!!
Iris, jajaja, ja veuras com li encanten...ni que sigui pel nom...
Rubèn, segur que no el decep!
Cesca, amb rúcula segur que també estaven boníssims, a que son fàcils?? i el Joel li va agradar??
Núris, gràcies bonica!
Petunets,
Eva.
Tota una delícia, ja li agradava menjar bé a l'advocat Solé! El Senyor Parellada, quin racó més mític de la nostra ciutat!!
ResponEliminaPetons!!
aquest si que el fare!!!!!!!!!!
ResponElimina