4/2/09

PASTÍS DE WHISKY


Aquest és el pastís que vaig fer pel sopar amb la colla per Cap d'Any. Hauria d'haver-lo titulat Pastís de Cardhu, ja que quan el vaig començar a fer em vaig adonar que no tenia Ballantines i només tenia whisky Cardhu de 12 anys, al Riqui casi li agafa un atac de cor quan va veure l'ampolla mig buida!!! jejeje. Això si, va quedar boníssim!!! ;)
Aquests pastissos m'agrada molt fer-los, ja que els pots fer amb antelació i congelar-l'ho, i el dia del sopar el treus una estona abans a la nevera i queda amb la consitència perfecte. És un semifred, amb una textura molt lleugera i el gust del whisky exquisit. Jo li vaig posar el doble de quantitat que el que deia la recepta, hips!, però sinó sempre el podeu fer amb menys quantitat i qui en vulgui més que es posi un rajolinet directament sobre el pastís! ;)
INGREDIENTS
  • 150 gr de sucre
  • 4 ous
  • 80 gr de llet
  • 4 fulls de gelatina
  • 100 cc de whisky (en el meu cas cardhu)
  • 600 gr nata
  • una base de biscuit
  • Almibar per emborratxar: 100 gr de sucre, 100 gr d'aigua, 50 cc de whisky
  • Cobertura: 3 rovells, 1 ou, 150 cc d'aigua, 150 gr sucre, 2 fulles de gelatina, sucre roig
  • crocanti
  1. Fer el biscuit i deixar refredar. Agafar un motlle desmotllable, untar l'aro amb oli i sucre llustre i posar a la base el biscui.
  2. Montar la nata amb 50 gr de sucre i reservar a la nevera.
  3. Montar les clares a punt de neu amb 50 gr de sucre i reservar a la nevera.
  4. Fer un almibar amb l'aigua i el sucre. Quan comenci a bullir, retirar del foc i afegir el whisky. Emborratxar el biscuit.
  5. Posar en remull les fulles de gelatina en aigua freda.
  6. Posar la papallona a la thermomix i afegir la llet, els rovells i 50 g de sucre. Programar: 5'- V.3- T.90º.
  7. Afegir el whisky i la gelatina escorreguda i programar: v.2 - 2''. Abocar en un bol i deixar refredar.
  8. Afegir la nata muntada i a continuació les clares a punt de neu. Abocar a sobre del motlle i allisar amb una espàtula.
  9. Deixar refredar un parell d'hores a la nevera o posar-lo 15 minuts en el congelador.
  10. Per fer la cobertura, posar la papallona en la thermomix, abocar tots els ingredients (menys la gelatina) i programar: 5' - v.3 - T.90º.
  11. Hidratar la gelatina en aigua freda. Afegir-la en la barreja anterior i deixar quallar una mica.
  12. Abocar-la sobre el pastís i deixar refredar a la nevera. Un cop quallada la cobertura, empolvorar amb sucre roig i amb el bufador cremar-lo.
  13. Guardar a la nevera o congelar fins el moment de servir. Si el congelem treure'l una estona abans perquè quedi la textura de semi fred.
  14. Desmotllar el pastís i decorar els laterals amb crocanti.

Bon profit!

FONT: La Cocina de Auro.

39 comentaris:

  1. Em sembla un pastís fantàstic. Estic pensant en un parell d'amics meus que els encantarà. Me l'apunte per al pròxim dinar d'amics. Boníssim.

    ResponElimina
  2. ...ai! amb el Cardhu!....a mí em va passar amb el cognac i la cassola...però bé....sempre queda bo! (m'agradat això que ho puguis congelar!)
    Ptnts

    ResponElimina
  3. I tant que et debia quedar bé, n'hi ha de diferència entre el ballantines i cardhu. Suposo que la van notar, oi, a banda de veure l'ampolla mig plena.

    ResponElimina
  4. Si el vas fer per cap d'any, quina millor ocasió per fer servir el Cardhu 12 anys?. Segur que va valer la pena una inversió d'aquesta mena!. Aquest semifred té una pinta boníssima!

    Fins aviat

    ResponElimina
  5. Eva! aquest pastis es una maravella, però no ens el pots explicar sense la termomix. Eva quela termo... val una pasta i estem amb crisi, ehh!

    T'ha quedat fantastic no em faria res tenir-ne un tallet aqui davant ara.

    Recordsss

    ResponElimina
  6. Es un pastis que no he tastat mai però veig que amb Cardu té que quedar bo, no, bonissim!!!!
    Será cosa de fer-lo.
    Petons

    ResponElimina
  7. Pues di que sí chica, total para tomarlo con hielo, lo tomas así, tan mona la tarta ella y todos tan contentos, que no?
    Me gusta mucho como te ha quedado y seguro que a tu chico se le paso la impresión después de tomarse un trozo.
    Besitos sin gluten

    ResponElimina
  8. Noia, quin lluiment de pastís...i estava força carregat d'inspiració etílica... però en aquella nit tot està permès.
    Et va quedar maco, maco.
    Petonets..

    ResponElimina
  9. Eva, sí senyora! Un senyor pastís per a l'ocasió ideal!! ;) Jo estic amb l'Anna! I els que no tenim thermomix, què? ;) Petons!

    ResponElimina
  10. Sí senyora, el millor whisky s'ha de prendre per cap d'any, així t'assegures un bon any nou :)
    Si més no, segur que una entrada ben alegre deviueu tenir, je ej je...
    Aquest pas´tis és un dels clàssics que triomfen sempre i que jo encara tinc pendent... hauré de mirar si tinc Crdhu a l'armari dels licors ;)

    ResponElimina
  11. Vull un troç!!!!!!!!!!!
    Que booo!!
    nyam, nyam!!!
    petonets

    ResponElimina
  12. A mi em va passar el mateix amb les trufes de mascarpone de la Gemma, hi vaig haver de posar Fontenac, i la veritat és q estaven boníssimes, sort q només era un rajolí!! No sóc gaire llaminera jo, però als de casa segur q els hi encantaria aquest pastís!
    Un petó guapa!!

    ResponElimina
  13. anys enrera, als restaurants se servia molt, aquest pastís, amb un raget de whisky per sobre, i sempre m'havia agradat, però és un d'aquells plats que mai sse m'havia ocorregut que també es poden fer a casa, gràcies per al recepta.

    ResponElimina
  14. Que rica, te ha quedado preciosa, y además la habrais disfrutado muchisimo, ¿o tu no? cachis...

    Muac

    ResponElimina
  15. Ya veo que la tenias guardada desde Fin de año para la pandi, pense que era del martes. Me gusta verte soplete en mano

    ResponElimina
  16. Be, ara ja ho entenc, ja deia jo que et notava alguna cosa rareta, i es que sempre vas mig piripi eh? jajajaja.

    Que es bromaaaaaaaaaaaaa, t'ha quedat molt xula la tarta suposo que us fartariau de riure després de menjarla no? al menys "contentillos" acabariau.

    ResponElimina
  17. Francesc, jo també vaig epnsar lo mateix...que els de la colla els hi encantaria..jeje!!

    Marta, jo també faig servir el conyac bo que em regalen a la panera de nadal epr cuinar...xo com que de conyca no en bebem, no sap greu. Pero el Riqui el cardhu si que el tasta! ;)

    Olles i somriures, sisisisi que es notava la diferencia!

    Glòria, exacte, que millor que la nit de cap d'any per tirar la casa per la finestra! ;)

    Anna, faig pressió pq te la compris...jejeje!!! Punt6: poses tots els ingredients en un cassó al bany maria i amb les barilles remous tot fins que et quedi una crema lligada i espessa. Punt7: fora del foc afegeixes la gelatina i remous. Punt 10: posar tots els ingredients en un cassó al bany maria i amb les barilles remous tot fins que et quedi una crema lligada i espessa.
    A veure si el fas, eh????

    Dolors, a tothom va agradar molt!

    Zerogluten, mi maridín ya ha escondido la botella...nos ea caso que se me vuelva a antojar la tarta!!! jajaja!!! Yo como tú...prefiero en pastel y no solo con hielo! ;)

    Maria, sisisi, anava carregat el pastís...però al ser cap d'any, tenia excusa, oi?

    Mercè, ja està explicat!! Si tens cap dubte m'ho dius!!!

    Gemma, aquest pastís serveix per fer servir les ampolles que ens regalen amb la panera de Nadal!!! jejeje!! després del pastís casi que ja no calia fer copa! :)

    Ivana, cambio pa centeno per tarta whisky!

    Beth, que aplicada que estas, eh??? Les trufes de la Gemma les tinc tb a la llista de pendents.

    Manel, tens tota la raó!!! era super típic menjar-lo al restaurant!!! fes-lo, segur que us agradarà molt... encara que la Lara potser és massa joveneta... ;)

    Su, era pastel de Fin de año...para el martes tenía flan...aunque yo ni probarlo! Hoy ya bien.

    Ara, la meva simpatia és de naixement!! jejeje!!! Pero imagina't despreés del pastís... :)

    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  18. Tan bona pinta que fa i jo que no el podré fer (a no ser que el regali a algú que sàpiga apreciar-lo), si no em vull arriscar que em facin fora de casa! I és que els pastissos els faig sempre sense emborratxar. I el gust del Whisky, ecs, per molt Cardhu que sigui... Ni als pastissos, ni amb glaçons! Encara recordo la única vegada que vaig tastar una mica de whisky: em cremava la gola!!!! I és que sóc abstèmia!
    Però sé reconèixer les coses bones, eh? I aquest pastís en té tota la pinta!

    ResponElimina
  19. Estic tan aplicada que no vegis en el lio q m' he ficat, mira, mira...

    Un petó guapa!

    Beth

    ResponElimina
  20. aiii perdona, és q sóc una mica novatilla encara...volia sortir amb el meu nou usuari...

    Beth

    ResponElimina
  21. Halaaa Evaaa!!!qué pedazo tarta te has marcado no???, mira que yo no soy de whisky y sin embargo ésta tarta la probaría sin pensarmelo!!!tiene una pinta deliciosa y como siempre la decoración muy a la altura. Una monada!!un abrazote

    ResponElimina
  22. Caray! t'ha quedat de luxe... aquesta a la llista de les receptes pendents... miraré cóm fer per posar-hi el Cardhu (crec que al meu marit no l'importarà gaire, je,je).
    Petonets guapa!

    ResponElimina
  23. Llevo un buen rato visitando tu blog y no sabes como he disfrutado con tus recetas y tus fotos. Me llevo conmigo alguna receta como los pastelitos de otoño que me han encantado. Y no me marcho sin decirte que te ha quedado divino el pastel.
    Besos

    ResponElimina
  24. A mí no me va el Whisky pero si me ponen un trozo de este pastel delante....me lo como sin rechistar.Eso seguro.
    Un abrazo,
    María José

    ResponElimina
  25. De vista, espectacular! De gust, estic segura que deliciós

    Una abraçada, i enhorabona per aquest fantàstic racó!

    ResponElimina
  26. Me encantan las tartas de whisky, y esta te ha salido deliciosa. Besos.

    ResponElimina
  27. Quin pastís més bo...en plan borratxin, genial per sopars amb amics, o dinars de família, tan se val!!!

    ResponElimina
  28. Ostres Eva, això del conyac em va passar a mi amb el ron...al meu marit quasi li dona un patatús jajaja...aquest pastís el vaig fer fa un temps i és boníssim, tendria que tornar-lo a fer perquè es veritat el que dius, és molt pràctic poder fer-lo abans i congelar-lo...el teu t´ha quedat perfecte!!!!

    ResponElimina
  29. Ei! ja en podia ser, de bó, ja. Hi vas posar el millor whisky de la bodega...jeje
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  30. Jajajajajajajaja! Eva, ets la bomba!! amb cardhu 12 anys! de debó que ets la millor del món. T'imagines que et surt un xurro de pastís, en Riqui et penja!!!
    Noia, em fas riure sempre!!
    mil petons.

    ResponElimina
  31. Flan?
    que tipo de flan?
    porque tu no eres de poner el de royal de toda la vida, confiesa,
    con corazón de gelatina? asifonado?

    ResponElimina
  32. Anònim6/2/09

    Eva, espectacular la presentació i de ben segur que boníssim, ja col.laborarem amb el cardhu, però cuan el tastarem??????.
    Un petonàs.

    Mami.

    ResponElimina
  33. L'altre dia vaig veure aquesta recepta i vaig pensar com el Manel que eren uns postres que el trobaves abans als restaurants , t'ha quedat maquíssim i no m’estranya que boníssim amb un Cardhu, però ja ho diuen que a la cuina com millor siguin els materials.... Petons

    ResponElimina
  34. Eva!!! Fa temps que buscava una recepta del pastís de whisky i vés per on ja la tinc!! Queda incorporada en el meu top ten de receptes pendents.
    Això sí, aquest amb el cardhu és un pastís de gourmet eh?? Boníssim

    ResponElimina
  35. Jo de whiskys no hi entenc absolutament rés, tant sols en prenc alguna vegada en l'Irish cofee....però ja he aprés que quan faci el pastís no hi haig de posar Cardhu jejeje.
    T'ha quedat xulíssim i que carai Cap d'Any es Cap d'Any!!!!!

    ResponElimina
  36. Esta es una de mis tartas favoritas, y cuando salimos a comer, generalmente es la que pido, pero aún no me he decidido a prepararla. Viendo los resultados de tu receta, creo que me iré animando, pues tiene un aspecto increíble.
    Gracias por tu visita y comentario en mi blog.

    Un abrazo.

    ResponElimina
  37. Hips, Hips, vaya colocon, y con cardhu , na mas ni menos, tu chico te diría, ¿ estas loca ? pero que importa el resultado solo hay que verlo, buenísimo, una delicia, besos pepa.

    ResponElimina
  38. Guau, pastís de Whisky!, quina delicia i ademés amb porta records, es que m'encanta el gust del sucre torradet i del whisky, tot plegat, nyaaam!.
    Ptnts

    ResponElimina
  39. Margarita, així millor que no el facis! jeje!!

    Beth, quina sorpresa!!!! Ara a gaudir nosaltres!

    Martuki, a mi no me gusta nada nada el whisky...per esta tarta...mmmmm!!!

    SOmaral, tu agafa l'ampolla quan no et vegi...jeje!

    Rosa, muchas gracias por tu visita!! Los pastelitos de otoño muy ricos y fáciles!

    Mª José, lo mismo que a Martuki, no tiene nada que ver la tarta con el whisky a palo seco...

    Elena,moltes ràcies per la visita!! estaba relament bo...:)

    Ana, yo era la primera vez que la hacía...pero te aseguro que no será la última!!

    Anna, els amics els hi va encantar...tu diras!

    Mª José, aquests homes sempre es queixen, pero llavors bé que s'ho menjen, eh???

    Dolça, arriba a quedar dolent i m'agafa algu!

    Parella, ufff...em mata directament!!! ara me l'ha amagat...jijiji!!

    Su, flan de coco al cardamomo...como te has quedao??? Muerta!! jajaja!!

    Mama, primer compra el Cardhu i després ja trobarem un dia!!! jeje!!

    Àngels, doncs ja veus que és ben fàcil de fer i a més es pot fer amb antelació.

    Rubèn, ja em diràs si t'animes a fer-la!!

    Xaro, jo tampoc sóc de whisky...però aquest pastís és boníssim!!!

    Nieves, muchas gracias por tu visita!!! Pues si es tu tarta preferida, ya no tienes excusa para no comerla cuando quieras!!

    Pepa, lo bueno de esta tarta es que te ahorras las copas de después...hips!!

    Cris, tens raó, la iema cremada per sobre i el crocanti son boníssims!!

    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina