Aquesta entrada és molt especial ja que us ensenyo una de les meves debilitats: els meus AVIS!!! Com ja he comentat en altres ocasions, tinc la gran sort de tenir els quatre avis, i de poder gaudir i disfrutar de la seva companyia, a vegades no tan sovint com voldria i amb les limitacions que alguns de vosaltres ja coneixeu. Aquest cop us presento els avis de Barcelona, l'avi Vicenç i l'àvia Carme. A que són guapos??!!
Espero aviat poder-vos presentar també els avis de Terrassa, l'avi Joan i la iaia Maria.
Aquesta corona l'he portat avui per dinar, ja que el meu avi cumplia 88 anyets de res!!! Com veieu està fet un gíngol i és un dels meus grans admiradors a la cuina...Així que li havia de fer un postre que estigués a l'alçada.
Ja fa mesos que havia vist aquesta recepta de la Ruscalleda al Descobrir Cuina, i em vaig animar a fer-la. La veritat és que estaba molt bona, té textura de mousse i la combinació del mató amb la xocolata és molt adient: un pastís dolç amb formatge fresc.
El pròxim cop que el faci però, posaré 1 full més de gelatina a cada capa, ja que m'ha costat una mica poder-lo desmotllar...
INGREDIENTS- 200 gr de xocolata negra
- 1 tarrina de mató (250 gr)
- 200 gr de nata
- 4 ous
- 80 gr de sucre
- caramel líquid
- Posar el caramel líquid en el fons d'un motlle tipus corona.
- Batre els rovells d'ou amb el sucre al bany maria fins que estiguin cremosos.
- Montar la nata i montar les clares a punt de neu. Hidratar les fulles de gelatina amb aigua freda.
- Incorporar la nata i les clares a punt de neu i separar la crema en dues parts.
- Afegir a una de les parts el mató i 3 fulles de gelatina dissoltes en una mica d'aigua calenta i barrejar-ho bé.
- Abocar la barreja en el motlle i deixar a la nevera fins que la crema estigui lleugerament quallada.
- Fondre la xocolata trossejada al bany maria o bé al microones.
- Afegir les 2 fulles de gelatina restants, barrejar-ho fins que estiguin dissoltes i incorporar-ho a la resta de la crema.
- Abocar-ho en el motlle sobre la barreja de formatge.
- Tornar a deixar-ho a la nevera 2 o 3 hores (fins que estigui ben quallat).
- Desmotllar la corona i decorar.
Bon profit!
FONT: Revista Descobrir Cuina secció Bo I Sa amb Carme Ruscalleda.
Tens uns avis amb un aspecte envejable i amb un somriure encomanadís. Mooooltes felicitats!!! Tindre uns avis d'aquesta edat, tan ben plantats, és un goig i un privilegi. Es mereixien unes postres tant rebones que les que els hi has preparat. Besades per als tres. ;D
ResponEliminaQuins iaios més satisfets amb aquesta neta que en sap tant... Se'ls nota a la mirada.. i amb aquest pastís tan tou i saboros devien quedar bocabadats...
ResponEliminaMua, mua..
Eva, tens uns avis ben eixerits!! I se'ls veu plens de satisfacció! :) Felicitats al teu avi! I un 10 per aquest pastís! Que va directe a la llista de pendents! Petons!
ResponEliminaFelicitats per aquesta avis tan eixerits, de ben segur que part del mèrit són les teves receptes
ResponEliminaUna abraçada
Ester
Igual de tendre que el pastís és aquesta última entrada al blog, quin gran cor, i quina gran cuinera. Sou una família molt maca!! Felicitats!!
ResponEliminaBeth
Anda que me ha gustado conocer a parte de tus abuelillos. Ya me imagino que les estuvo bien rico tu postre.
ResponEliminaUn besete
Pero que reguapos que estan els teus avis, jo ja no tinc cap i es una pena, aprofita.
ResponEliminaRespecte al postre, quina currada no? i quan de temps.... pero t'ha quedat molt xulo.
tonets.
Els avis deuen estar amb un goig!!
ResponEliminaQuina corona més deliciosa els hi vas preparar!
M'encanta filla. Et poso un 11!
Un petonet.
Precioso momento y no pudo estar mejor coronado que con esta ricura de chocolate.
ResponEliminaEspero lo disfrutaséis.
Besos.
Ayyy me acordé, las natillas dan como para unas seis, normalitas, si sois muchos duplica las cantidades y el tiempo.
ResponEliminaBesotes.
Quina enveja poder gaudir dels avis, se'ls veu ben eixerits...
ResponEliminaQuina feinada amb la corona, però realment val la pena.
Records.
Eva, ara ho entenc tot, t'assembles al teu avi Vicenç (que per cert, ahir també va ser el seu sant, oi?), teniu la mateixa cara de guapos i simpàtics.
ResponEliminaAi bonica, que bé cuidar-los amb aquest deliciós postre!!! petons reina.
Francesc, tens tota la raó, sóc molt afortunada de poder gaudir dels avis!!!
ResponEliminaMaria, l'avia els hi va portar un tros als veïns i tot!!! jeje!!
Mercè, per sort estan els dos la mar de bé!!! El pastís mooolt recomanable!
Ester, moltes gràcies bonica!
Beth, benvinguda!!! Moltes gràcies...als avis se'ls ha de cuidar, oi?
Su, te queda poco para conocer ya a toda la family, eh??? jajaja!!
Ara, ja veus que lo de guapos ve de familia!!! jejeje!!! El pastís nena super fàcil de fer!!!
Vanesuky, és la mateixa nota que em van posar ells!! ;)
Trota, muchas gracias por la info de las natillas...a ver que dicen las nenas...ya te diré!!
Teresa, sempre que vaig a dinar a casa els avis els hi faig alguna cosa, sobretot arròs amb llet que és la seva debilitat...però per l'aniversari es merexin una cosa més bonica, oi?
Parella, exacte!!! Celebrava sant i cumple el matix dia!!! Ja ho dic jo, que ve de familia la guapura i la simpatia!!!! ;)
Petunets,
Eva.
Vamos por partes,vaya abuelitos guapos que tienes y risueños, da gusto contemplarles en esa foto, tan alegres y con esa sonrisa de oreja a oreja, contagian alegría!!, el postre me deja sin palabras, excelente, yo todo lo que lleve chocolate me pierde, y éste tiene una pinta espectacular, Felicidades por tu maña en la cocina y felicidades por esos abuelos tan guapos!!un fuerte abrazo!!!
ResponEliminafelicitats a l'avi vicenç i que per molts anys puguin gaudir dels pastissos de la seva néta. em sembla que a tots ens agradaria arribar així a aquesta edat i que ens portessin pastissos com aquest.
ResponEliminafelicitats per les dues coses, eva :)
Eva, excel.lent l'idea del pastis, els avis van estar contentisimssssssssss, com sempre, sobre tot per tenir una neta tan eixerida!!!!.
ResponEliminaTenim la sort de tenir uns avis fantastics.
Petons
Mami
Uala Eva!! el teu avi te 8 anys més que el meu pare. Jo ja firmó pq el meu pare d'aqui 8 anys estigui com el teu avi. S'els veus super bé!!
ResponEliminaFelicita'l de part de la vella carmanyolla i diga-li que li desitgem que en faci molts més, ara que amb aquest pastís qui no fa anysss??? jejejeje
Records!
Moltes felicitats Eva per poder tenir tots els teus avis, els pastis estava a la mateixa alçada, suposo que devia estar molt content. Petons
ResponEliminaFelicitats a l'homenatjat! 88 anys són un número ben rodó, dels macos de fer, eh? I amb la bona cara que fan els teus avis, es nota que els porten molt bé :)
ResponEliminaEls avis són una debilitat de tots els néts. Cuida'ls bé que es mereixen tot l'amor del món ;)
I m'imagino que amb aquesta corona tan xula, al teu avi li devia caure la bava per la seva néta, eh?
Ostres nena no sé per on començar...la foto dels teus avis m´ha encantat, no pareix que sigui el seu 88 aniversari, però si està fet un jovenet!!!! què macos sel´s veu...i el pastís, bé el pastís té un aspecte tan deliciós com tot el que surt de les teves mans...moltes felicitats al teu avi i una besada per a tu
ResponEliminaLa corona preciosa , pero els avis .... dos joies i quins 88 més ben portats!!!!! Es mereixen la corona i dues mes.
ResponEliminauna abraçada per tu i per ells.
Quina sort poder gaudir de la companyia dels avis, i quina sort tenir els quatre. Felicitats, per poder compartir amb ells una pastís tant bo. Que menys. Salut!!!
ResponEliminaQuin goig que fan tots dos...tens molta raó, tens molta sort de seguir gaudint dels 4 avis!
ResponEliminaLa corona, ha estat la coronació de la celebració, una combinació dolceta ben bona! Felicitats pel teu avi i per tu.
petons.
Eiii!! Felicitats al teu avi! Segur que deus ser la neta preferida de tots quatre... Aquesta corona té molt bona pinta! Felicitats!
ResponEliminaFelicitats a l'avi, encara que sigui amb retard!!!
ResponEliminaQuina sort tenir-los tots vius, jo ja no tinc ni els pares..
Amb aquesta corona devien estar encantats!!!
Ptnts
Que maco veure als teus avis aixi de contents.
ResponEliminaEl pastis genial.
Peton
Margot
De verdad, que guapos tus abuelos!
ResponEliminaA mi todavía me quedan dos, pero hace un par de meses perdí a mi abuela y entiendo perfectamente lo que significan.
Tu abuelo efectivamente es un dandi a sus 88 años y se desprende solo de mirarlos lo mucho que se quieren.
Felicidades al homenajeado y a tí por tener esos pedazos de abuelos. Disfrutalos mucho.
La corona a la altura de los reyes.
Besitos sin gluten
No saps la sort que tens!!!!
ResponEliminaels avis son lo millor i tenir-los tan eixerits es digne de veureu.
Felicita al avi, i a tota la familia...
el pastis va desapareixe, no?
Hola, Eva!
ResponEliminaSóc la Margarida. No m'estranya que els teus avis estiguin tan contents: tenir una neta que els prepara aquests pastissos tan dolços, és una sort que no tenen tots els avis!
Al meu pare (que s'acosta a l'edat del teu avi)sempre li tinc preparada alguna llepolia per portar-li a casa!
T'he conegut, passant per un altre bloc, i m'agrada molt la presentació dels teus plats. Si no et fa res, seguiré passant pel teu bloc.
http://elmondelacuina.blogspot.com/
Martuki, tienes toda la razón, irradina alegría, y es que seguro que eso es la clave de todo, verdad??
ResponEliminaManel, i tant!!! Jo ja firmaria ara mateix!!! A més pensa que el meu avi és super actiu: llegeix, fa esport, va al cine, va fer cursos d'internet....
Mami, els millors avis del món!!!
Anna, doncs si, tinc uns avis molt joves!!! jeje!! Moltíssimes gràcies per la felicitació!!!
Angels, i tant, estaven la mar de contents!!
Gemma, sisisi, un número ben rodó!!! I tant, s'han de mimar moltíssim!!!
Mª José, moltes gràcies, ja veuras que cofois estaran quan els hi digui totes les coses maques que heu dit!!!
Mai, mil gràcies!!!
Olles i somriures, ja ho pots ben dir: és un privilegi!!
Anna, si que fan goig els dos!!!
Rubèn, la preferida no pq som tres néts i ens mimen per igual...jejeje!!
Xaro, felicitat queda!!!
Margot, l'avi va repatir i tot!!! ;)
Mª Luisa, es que los abuelos son la guinda del pastel, verdad???
Dolors, l'avi va repatir i tot!!! L'àvia s'ha de controlar perquè és diabètica, però sempre prova tots els dolços que faig i li són glòria!
Margarita, benvinguda!! Ara mateix passo pel teu blog!!! Jo faig igual, sempre que vaig a dinar intento portar alguna coseta feta per mi...que menys, no???
Petunets,
Eva.
Com que tots els sants tenen capvuitada, els anniversaris de ben segur que també. Els millors desitjos de felicitat per aquesta parella d’avis, de part del triganer de Badalona.
ResponEliminaEnric, més val tard que mai!!! M'en alegro que et passis per aquest cullerot i que hagis pogut veure quins avis més guapos que tinc!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.