I aquestes son les altres postres que vaig fer per portar el diumenge passat. Crec que la leche frita no necessita gaires presentacions, son unes postres ben tradicionals i que de ben segur molts de vosaltres n'heu menjat algún cop.
És un postre molt fàcil de fer i amb uns ingredients molt senzills, això si, amb un resultat espectacular!!! Us recomano menjar-la tèbia...mmmmmm!!!
INGREDIENTS
- 50 gr farina
- 50 gr de maicena
- 700 cc de llet sencera
- 1 ou
- 200 gr sucre
- ratlladura de llimona i de taronja
- 1 canó de canyella
- 35 gr de mantega
- Reservar 100 cc de llet i dissoldre-hi la farina i la maicena.
- En un bol barrejar l'ou amb 100 gr de sucre, i afegir la barreja anterior vigilant que no hi hagi grumolls de farina.
- Posar a bullir en un cassó la resta de la llet (600 cc) amb la resta del sucre (100 gr), la ratlladura de llimona, taronja i la canyella.
- Abocar la llet bullint a sobre de la primera preparació i retornar al foc sense parar de remenar fins que comenci a espessir.
- Retirar del foc i incorporar la mantega a trossos.
- Untar amb mantega una safata i abocar-hi la crema (que no superi els 2 cm de gruix).
- Reservar a la nevera fins que quatlli o millor el dia abans.
- Tallar a quadres la crema i els rebossem per farina i ou batut.
- Fregir en abundant oli.
- Deixar en paper absorvent i espolvorar amb sucre i canyella.
Bon profit!
FONT: I-recetas.
Hola preciosa, aquests dies a Euskadi en Kike ha menjat leche frita, a ell li encanta. Ara ja ens has regalat una magnífica recepta per fer-li de tant en tant. Petons.
ResponEliminaEva, doncs et pots creure que jo no n'he menjat mai?? Igual que les torrijas. jajaja Ara ja no tinc excusa! ;)
ResponEliminaPetonets i Bona Pasqua!
Eva; És un dels postres pendents, que moltes vegades he volgut fer i amb aquestes explicacions i amb el fàcil que ho poses, de ben segur que ho farè.
ResponEliminaUna abraçada...t'ha la farè en compte, eh? :-D
Eva,
ResponEliminaQuan jo vaig tastar per primera vegada la "leche frita" vaig decidir que era un dels meus postres preferits La llàstima es que no tinc ocasió de tastar-la sovint. Amb aquesta recepta teva les coses canvien.
Una abraçada
Hay, hay, hay como me pierde este postre, esta mañana le decía yo a mi suegra, ¿ quieres que haga leche frita para el domingo? y ahora al ver la tuya ya si que me he decidido, la haré, besitos, pepa.
ResponEliminaEstà boníssima, a mi també m'agrada molt, però no em faig sovint...ara potser em torno a animar.
ResponEliminaEster
Jo no n'he fet mai!!! N'he menjat milions de vegades però sempre me les han fetes!!
ResponEliminaM'hi hauré de posar!!
Petonets
Eva, gairebé em fa vergonya reconèixer que no l'he tastat mai ni tampoc l'he cuinat mai... no pot ser, haurem de posar-hi remei, oi? ;)
ResponEliminaLa meva avia feia una "leche frita" tan bona....... Des que ella ja no hi es la he menjat ben poques vegades. Als restaurants son dolentissimes, al menys comparades amb la que jo he menjat sempre. M'has fet venir molt bons records.
ResponEliminaun petó guapa.
Ara.
Que rica! En mi casa es pasión por este postre! Un beso mona!
ResponEliminaNo n'he menjat mai de "leche frita", jo. Potser amb aquesta recepta teua m'hi animaré. Salutacions
ResponEliminaM'encanta la leche frita Eva. Mai la he fet però no sembla complicat, gràcies per la teva recepta.
ResponEliminaPetons
Ni n' he fet ni n' he menjat mai...però segur que és molt bona!
ResponEliminaM'entusiama la leche frita, però no sempre m'agraden les que tasto per aquests móns de deu. Aquesta recepta me la guardo amb pany i clau ;)
ResponEliminaPetons bonica!
No n'hem menjat mai, però la meva sogra, quan van estar em sembla que per Navarra, em va dir que en demanava a tot arreu. Hauré de provar de fer-la ja que tal i com l'expliques no sembla difícil, i crec que sí, que ha de ser bona.
ResponEliminaUna abraçada!
Hola,sóc Mercè de destapant cassoles i m'ha cridat l'atenció aquest postre que vaig tastar de menuda i que sense ser molt amiga del dolç em va agradar!,gràcies per l'explicació,m'agradaria provar de fer-la doncs conec amics que segur els agradaria tastar-ho!a reveure,mercè-DC
ResponEliminaJo mai n'he menjat de leche frita, però de petita, sempre que en sentia parlar per la tele pensava... com collons fregeixen la llet? i fins i tot una vegada, quan tendria 10 o 12 anys, vaig tirar un poc de llet a la paella plena d'oli pensant que seria així... però no!
ResponEliminaEm pensava que era l'únic esser mortal que encara no havia tastat la leche frita, però repassant els comentaris he vist que no sóc l'única. Hi hauré de posar remei!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Hola Eva!
ResponEliminaÉs un postre boníssim!!
Llàstima que sigui súper calòric... però què carai! Un dia és un dia!
Una abraçada!!
Hola bonica!!! t'he de dir que sento una gran curiositat perquè no l'he tastada mai!! ha de ser realment bo!
ResponEliminaPetonassos
Miel
Doncs jo no les he provat mai. Serà qüestió de posar-s'hi també. Doncs això, al calaix de pendents.
ResponEliminaUna abraçada!
Hola Maca com va tot?
ResponEliminaLa panxeta be???
Petonssssssssss!!!
La leche frita es de esas recetas que siempre tienen su encanto y recuerdan el sabor casero de toda la vida ¡qué ganas de tomar una!.
ResponElimina