Si li preguntes al Riqui quin és el seu plat preferit, no hi ha dubte: mandonguilles i arròs. L'arròs admet mil varietats alhora de cuinar-lo, però una amb les que més disfrutem és amb el risotto. Estava boníssim!! L'únic secret que té el risotto és que durant la cocció de l'arròs hem d'estar remenant constantment i això si, el risotto no espera, així que tothom a taula per poder disfrutar al màxim d'aquest plat!!!
- 400 gr d'arròs de la varietat arborio o carnaroli
- 1 ceba
- 1 escalunya
- 300 gr de bolets (jo vaig fer servir barreja)
- 1 l de brou fluix
- 150 cc de vi blanc
- 100 gr de parmesano Reggiano
- 100 gr de mantega
- Confitar la ceba i l'escalunya en una paella amb un dau de mantega i oli sense que prengui color.
- Afegir els bolets, i quan s'hagin begut la seva aigua, condimentar amb sal i pebre.
- Afegir l'arròs i coure un parell de minuts.
- Abocar el vi i deixar-l'ho reduir del tot.
- Seguidament coure l'arròs agregant el brou a poc a poc, removent continuament sense parar amb una cullera de fusta, aproximadament durant uns 18 minuts.
- Quan l'arròs estigui "al Dente" (per fora cuit i tendre, i per dins dur), retirar la paella del foc i anar afegint, primer la mantega tallada a daus i després el parmesano ratllat. Aquest procés s'anomena "Mantecare".
- Servir tot seguit.
Bon profit!!
Eva,
ResponEliminaPrecisament vull fer risotto de bolets el diumenge i tinc dues qüestions: quins bolets vas fer servir i quan els poses a l'arròs?.
Fins aviat
Glòria, m'havia deixat el pas...ja ho he arreglat: Gràcies!! Vaig fer servir aquestes bosses que venen amb la barreja ja feta al Mercadona, a la zona de congelats, xo ara que és temporada millor si són frescos. Queda boníssim!!
ResponEliminaSensacional este risotto y ahora que es temporada de boletus mucho mejor, te ha quedado muy cremoso justo como debe quedar un risotto, felicidades un beso pepa
ResponEliminaJo als bolets els h ifeia ecs!!, però després de provar un rissoto de ceps..ja no en penso el mateix, un plat de categoria, si senyora
ResponEliminaEster
Un petó
Eva, aquest es un dels meus risottos preferits!!!!! I el faig igualet , igualet que tu!!!!!jajaja
ResponEliminaEva els rissotos no son el nostre fort, pero de debó aquest teu té una pinta increïble i ara mateix el menjaríem.
ResponEliminaPel que veiem en Riqui és del morro fi, eh?
Tinc pendent de fer el teu pastís de pastanaga, a veure si aquest cap de setmana ens animem.
Petons.
Nena!!!!!!! Uau, quin ristto més cremós que t'ha quedat!
ResponEliminaNo m'estranya que sigui un dels plats preferits del Riqui, també ho seria dels meus, amb aquesta pinta que fa!
Jamia, el Riqui como el Mac, como ves que te lo mande una semana pa tu casa??? Le das arros y la tarta de debajo de postre. Muac
ResponEliminaLa vidad está llena de coincidencias, precisamente ayer estuvé buscando esta receta de risotto para una cena este sábado.
ResponEliminaAsí que voy a realizar esta receta tuya; el risotto es algo que nunca había hecho y por ello me apetecía probarlo.
Ya te contare, adéu.
eva, jo també sóc dels que no diuen mai que no a un arròs, i el risotto... si a vegades me'n faig per sopar per mi sol! quest teu te´una pinta excel·lent, l'has fet de la manera acadèmica, jo el faig igual però no hi poso mantega al final.
ResponEliminatrobo que queda bo amb qualsevol mena de bolets, però per al meu gust, amb els ceps (funghui porcini, en diuen els italians) és com queda millor.
fins aviat
Nena! Jo també vaig fer risotto de bolets el diumenge... i també el vaig fer perquè l'Anníbal em va dir "em ve de gust dinar arròs" ;-)
ResponEliminaA veure si després descarrego les fotos i el penjo.
Aquest risotto està per menjar-se'l. No l'he fet mai, sempre he pensat que era complicat de fer. A mi em passa el mateix que al Riqui, no li dic mai no a l'arròs.
ResponEliminaSi m'animo un dia provaré de fer-ho.
Petonets!!
Hola eva , t´he de dir que ja he tafanejat en varies ocasions pels teus dominis, i no recordo haver-te deixat mai cap comentari , tens un blog molt maco ,ben cuidat i amb unes fotografies excel.lents; el rissotto d´avui diu menje´m , jo compro el carnaroli sol i el faig de moltes maneres, ens agrada molt sobre tot a l´Anton que és el rei de l´arròs , però també crec que els funghi porcini són la parella perfecta.
ResponEliminaun petó maca
¡Hola Eva! gracias por pasarte. Siento decirte que no entiendo nada de nada el catalan asi que me recrearé con las fotos dando un paseito por tu blog.
ResponEliminaBesos.
Jo diumenge penso fer arròs amb bolets (espero) el teu polat es una es veu una delicia,... o potser farè risotto??
ResponEliminaNo t'imagines les ganes de menjar rissoto que em van venir ahir a la tarda quan llegia el teu post. Quina pinta més bona Eva! Per cert, passaré per Finisterre en els meus dies per Galícia..
ResponEliminaPer cert Eva¡.
ResponEliminaJa vaig "pispar" la teva recepta del pastís de pastanaga. Tinc moltes ganes de fer-lo,doncs la veritat la pastanaga -al menys a mi em passa- no sé on colocar-la i amb aquest pastís pot quedar ben col.locat.
L'arroç, m'agrada amb suc. Aquest "18 minuts", em diuen que tinc que està pendent d'aquest rissoto, per fer-lo "al punt". Pet"o"nets... perdó pet"u"nets. Josepb.
Aquest és el risotto que més agrada. Amb bolets i parmiggianino.
ResponEliminaT'ha quedat ideal.
Salut!!!!!!!!!!!!!!!
Soc seguidora de la cuina vermella , aquest rissoto semble que te que ser molt bo ,en el meu marit li agraden molt.
ResponEliminaaprofito per dir a tots aquells seguidors de la cuina vermella que tenim a la TKell apunt d´anar al quirofan i esta una mica espantada , desde aquí l´hi donem molta forza i molta sort!!!
Pepa, quedó perfecto de textura...que rico!!!
ResponEliminaEster, home, un risotto de ceps és de 3 estrelles!
Xaro, és que queda perfecte així, oi?
Txell&Kike, si fa falta us faig un risotto i el pastís!!! Molts ànims animcs!!!
Gemma, és un plat molt senzill, el problema és que has de tenir als invitats esperant a taula, pq sinó es passa i no queda bo...
Su, ya sabes, me envias a Mac xo yo me voy para tu casa, eh??? Crees que se apañarían los 2 solos? jejeje!!
Francisco, la hiciste? cuenta cuenta...
Manel, com li deia a l'Ester amb ceps plat 3 estrelles...i si per sobre li ratlles una mica de trufa blanca...ja és celestial!!!!
Gemma, ja he vist el teu risotto...i quin paladar que tenen els nostres homes...jajaja! Compte enrere, eh???
Eva, no és gens complicat. Si segueixes els passos ja veuras com et queda boníssim.
Mai, moltes gràcies per la visita!! Ara mateix us passo a veure!!
Silvia, muchas gracias por el comentario. Hay un traductor en la paguna...y si tienes cualquier duda, ya lo sabes!!
Dolors, ara em passo a veure que has fet...jejeje!
Rubèn, ara t'escric email...
Josep, a veure si t'animes a fer-lo i m'expliques que tal...ja saps, petunets sempre amb U...jijiji!!
Olles i somriure, és que el risotto amb qualsevol cosa està bo...
Dolors, ja ens ha enviat un email per comentar-ho...i m'uneixo a tu per donar tots els ànims!!!!
Petunets,
Eva.
Avui es veu que tinc el dia "negatifffo" :), ja que aquest matí, quan encara no sabia el que li passava a la Txell, els he enviat un comentari al pastís de les cinc espècies dient-hi que aquell tipus de cuina, pel meu gust, està clar, és molt empalagós, i ara veig que tu has fet un risotto...
ResponEliminaAigs, Eva... A mi l'arròs m'encanta de tota manera (menys amb llet), però no m'entra gens pels ulls la textura que agafen els risottos. No hi puc fer més.
Bueno, pues como te comenté este sábado he hecho el risotto siguiendo las indicaciones de tu receta.
ResponEliminaNos ha encantando, no lo había probado hasta ahora y me parece buen plato para una cena, rapido y fácil de hacer.
Otra forma más de introducir variedad en el menú, con la ventaja de que es económico.
Salutacions.
Hola Eva!
ResponEliminaPer mi aquest és la mare dels risottos! Tinc la curiositat de provar-lo amb pernil salat...ahir a una classe de cuina ens l'anaven a ensenyar i el profe es va oblidar de posar el pernil...la propera vegada serà. Felicitats! L'aspecte és sensacional!
Eva, t'ha quedat fantàstic!! Només de veure'l, vénen unes ganes de menjar-te'l!! :)
ResponEliminaHola!
ResponEliminaavui he decidit entrar al teu blog perque també em dic Eva i... m'encanta l'arros. Aquest risotto el faré perque té una pinta fantàstica!Gràcies
Enric, mira que ets llepafils!!! i dp dius de mi amb les espines!! jaja! Doncs no saps el que et perds amb els risottos i l'arròs amb llet...que n'és de bo! ;)
ResponEliminaFrancisco, como me alegro que os haya gustado!!!!
Anna, ja he vist el teu risotto amb peres, jo tb l'havia fet, quina casualitat!! Amb pernil tb ha d'estar boníssim!
Mercè, sisisi, pels ulls ja entra!
Eva, benvinguda!!!!!
Petunets,
Eva.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina